Cerca

Des de l'esquerra de la Tordera

Per què som aquí?

elisabet-150x150

ELISABET PUNSET i PAGÈS

Durant les campanyes electorals solen aflorar les baixeses de l’espècie humana. Les estratègies més innobles apareixen rere els missatges polítics, a la premsa, als debats, només per treure’n rèdit electoral. Fins i tot, he sentit dir, que hi ha partits que tenen assessors en això de crear missatges. Deu ser que no es creuen massa el que diuen i per això els cal maquillar-ho bé.

I aquestes eleccions el premi a la manipulació, al foment de l’odi i la por se l’enduen PP i C’s. Quasi bé a parts iguals. Amb el seu guirigall particular i eixordador intenten dur la foscor sobre el procés independentista. L’Apocalipsi s’apropa, catalanets. I entre interrupció i interrupció (perquè d’interrompre mentre la gent parla educadament en saben, i molt!), a mi el que em ve més de gust, és que sigui ja diumenge i no haver-los de sentir durant una llarga temporada.

Des de la CUP, també en fem de campanya electoral, però a la nostra manera. A la manera dels qui organitzen les festes populars dels seus pobles i barris, a la manera dels qui s’assessoren en llargues converses amb companys i no amb equips tècnics, a la manera dels qui parlen amb els veïns i veïnes quan anem a comprar el pa o quan fem la paradeta un diumenge endormiscat. A la manera dels qui saben “quins són els problemes de la gent”, perquè la CUP no som res més que aquesta gent.

I aquests dies, quan ens veiem junts i organitzats, cadascú aportant el seu granet de sorra, penso per què som aquí? De fet, la pregunta hauria de ser al revés, per què no hi som tots encara?

Recordo quan vaig començar a militar a la CEPC. Un dia la meva àvia, amb el seu posat de dona patidora, em va dir: “filla, val més que no et posis amb aquestes coses”.

Avui, han passat gairebé 10 anys, i diumenge, la meva àvia, una senyora de quasi bé 80 anys, d’un poble petit del Terraprim; una dona que té mitja família a França, exiliats, que va néixer el dia que l’exèrcit franquista va entrar a Barcelona, que va viure fent de masovera sota l’amenaça permanent del seu amo fins que es va casar; una dona entranyable que ha treballat tota la vida la terra incansablement; aquesta dona el diumenge votarà la CUP.

I és que, quasi bé sense adornar-se’n, la meva àvia ha perdut la por. I com la meva, tantes àvies.

I si la seva generació, una generació que ha viscut una guerra, que ha viscut gran part de la seva vida sota un règim feixista, és capaç de mirar endavant amb l’esperança i la il·lusió d’un futur millor, què no hem de poder nosaltres? Nosaltres, ho podem tot!

Ens mantindrem, sempre alçats, per retornar el poder al poble, que no és res més que dir que tothom visqui millor. Que puguem decidir per nosaltres mateixes. Que la lluita per la independència sigui el vehicle que ens dugui a un país més just socialment, un país on ser feliços. Repartir treball i repartir riquesa, i que mai ningú torni a tenir por de demanar el que és seu, el que és del poble.

Per això som aquí. Perquè tenim memòria i tenim futur.

Anuncis

Anaven lents perquè anaven lluny

Comarques gironines per la ruptura

jordi-150x150

JORDI NAVARRO i MORERA

La ruptura i la desobediència son un binomi imprescindible per a capgirar l’ordre injust. Un binomi carregat de potencialitats i també de riscos, tot s’ha de dir. Ruptura, desobediència, unilateralitat són paraules que acostumen a sonar en contextos constituents, en contextos canviants. Quan un règim entra en crisi apareix en escena un nou escenari i nous actors pugnen per l’hegemonia.

Però els dos móns, el vell món i el nou món, de vegades s’entrecreuen i no acaben de desconnectar-se. Massa inèrcies i massa interessos bloquegen l’aparició del nou escenari desitjat. Per això cal parlar de ruptura i de desobediència perquè poden ser el ressort que permeti obrir nous camins d’esperança i de futur. Fins fa poc aquest binomi feia por i només l’esquerra independentista gosava reivindicar-lo, amb la desaprovació de la resta d’actors. Tot s’ha de dir.

Però ara el discurs ja comença a impregnar nous actors i es veu inevitable que si es vol avançar caldrà esmolar les eines de la desobediència i fer un acte d’unilateralitat. La unilateralitat no ens ha de servir només per avançar en el projecte nacional sinó també en el projecte social.

Les comarques gironines, que són el meu escenari natural, estan farcides de contradiccions i de situacions d’emergència social. Tenim un problema molt greu d’habitatge, de precarietat laboral, de privatització de serveis sanitaris, d’educació….i tenim també problemes greus en l’àmbit ambiental: residus, canvi climàtic, manca de transport públic, contaminació, destrucció d’ecosistemes i hàbitats, pressió turística….totes aquestes contradiccions hi seran en el moment de la ruptura.

Des d’aquest territori entre la Tordera i el Pirineu ens caldrà empènyer en la ruptura. Les comarques gironines hauran de ser en l’acte de sobirania unilateral que Catalunya haurà de fer molt aviat. Però hem de tenir clar que la situació socioeconòmica i ambiental de les nostres comarques no s’han d’invisibilitzar.

A l’hora de la ruptura i de redactar la Nova Constitució Catalana haurem de ser-hi amb veu pròpia, les classes populars de les comarques gironines. Perquè el nou model de país que volem construir ha de defugir el centralisme barcelonocèntric i ha de combatre les oligarquies gironines i els interessos empresarials d’uns que només volen la independència per omplir-se les butxaques.

Som la CUP

elisabet-150x150

ELISABET PUNSET i PAGÈS

Amalgama.

[1839; del b. ll. amalgama o del fr. amalgame (s. XV) (però en tot cas, sembla, procedent de França), que prové d’una alteració de l’àr. al-ǧamâ’a ‘reunió’]

f 1 LING 1 Fusió de dos mots o dos morfemes contigus en un de sol.

2 fig Mescla d’elements heterogenis.

Demà comença la campanya electoral. Miro l’agenda i em sembla que ja no hi ha cap forat per omplir. Tinc una llista de coses per fer. Em deixo convèncer. Formar part d’això vol dir viure-hi a dins. Perdre l’ordre de les coses importants i pensar que després ja descansarem. Nits que costen de dormir, dies sense poder parar a agafar aire. Tota una amalgama -mescla d’elements heterogenis- de persones despertes i treballadores que t’estén la mà i et diu que podem, que ho volem tot i que som molts i ho fem convençudament. Centenars de persones, cadascú aportant el seu granet de sorra en aquest projecte. I només per una sola raó, perquè és l’única espurna d’esperança que hi ha en aquest gris imperant. L’única eina que ens ha permès obrir escletxes a aquest teatre opac que és el Parlament, i que ara ens permet creure que un nou país on valgui la pena viure-hi i ser feliç, és possible.

Demà comença la campanya electoral. Són quinze dies farcits d’actes, de reunions, de xerrades. De segur que encara en sortirà algun més d’última hora. Són quinze dies de trobar-nos i de treballar de valent, als que ens ha tocat ser una mica més visibles, però sobretot als que sempre hi són.

I és que un cop més, la CUP cobrirà de groc totes les viles i ciutats de Catalunya, cada racó visible amb un somriure groc. I no són envà aquestes pancartes, aquests cartells. I som sempre, els de sempre i algun de nou, amb la constància de la feina feta amb fervor i passió. I encara que el cansament s’apoderi de nosaltres un petit instant, ens trobem, ens abracem i l’energia brolla un altre cop. Hem traçat camins indestructibles entre nosaltres, xarxes immenses on recolzar-nos i recolzar-hi aquest projecte. Quan un creu amb el que fa, res és envà.

I és des de totes aquestes viles i ciutats, des d’on es fan xerrades, actes, tertúlies i d’altres formats imaginatius; és des de l’anonimat i la fermesa, des del petit granet de sorra i la tendresa, és des de cadascú de nosaltres que se’n sent part i dóna temps a aquest gran ‘això’,… des d’aquí és d’on la CUP comença un nou camí. Una eina creada per al poble i al servei del poble. Sense líders que escullen a dit, sense pretensions, des de la quotidianitat de ser persones treballadores i humils.

Seguim sent els que ho volem tot, els que volem governar-nos, els que ens unim amb una sola veu, valenta i alegre, per dir que volem canviar les coses, i ho seguirem fent des de la proximitat de ser part del poble i viure per fer la revolució.

La CUP, construir -fusió de dos mots o dos morfemes contigus en un de sol-.

“La libertad es como la mañana. Hay quienes esperan dormidos a que llegue, pero hay quienes desvelan y caminan la noche para alcanzarla.” Subcomandante Marcos, EZLN.

1977

benet-150x150

BENET SALELLAS i VILAR

Article publicat pel Diari de Girona el diumenge 5 de setembre de 2015.

Vaig néixer l’octubre de 1977, només uns dies després que, fruit de la mobilització popular de l’Onze de Setembre d’aquell any i del resultat de les eleccions del juny, el president franquista Adolfo Suárez es veiés obligat a aprovar el restabliment de la Generalitat de Catalunya, anorreada per la dictadura quasi quaranta anys abans. El BOE ho publicava el 5 d’octubre. M’agrada pensar en aquell moment. Sobretot perquè és anterior a la confecció de la Constitució de desembre de 1978 i per tant s’erigeix en l’exemple viu que la institucionalitat catalana deriva directament de la Generalitat a l’exili, sense concessions, d’igual a igual, al so d’aquell llibertat, amnistia i estatut d’autonomia.

Ha plogut molt des de llavors, segurament s’han repetit pocs moments de tanta dignitat política, fins que amb la profunda crisi econòmica i política que vivim des del 2008 el poble ha tornat a prendre els carrers. No només per reclamar la independència, també per recuperar la política per a la majoria, com el 15-M, o per defensar els serveis públics contra les retallades. I d’aquí, el nostre «procés». Un barrig barreig de protesta, d’anhel de canvi profund i de cap?girar tot el que ens ha dut a la cri?si política, econòmica i social d’avui. No pas com a opció estètica o bogeria identitària, sinó com a necessitat democràtica de recuperar el control del que és col·lectiu aquí: dels drets, dels recursos i dels procediments per repartir-los. Per sortir de la crisi.

Un procés que ni és de Mas ni li pertany perquè ha vingut -si aconseguim estirar-lo des de baix- per canviar-ho tot segons les nostres pròpies idees i propostes. Perquè hem decidit deixar de creure, -i això té una força demolidora- i començar a decidir nosaltres. I ho volem fer a dues bandes. Primer, sense obeir aquest Estat espanyol bastit d’esquena a la majoria, sobre el pecat original dels pactes del final de la dictadura, amb monarquia masculina inclosa, servent a les oligarquies de sempre es diguin Endesa, Florentino Pérez o Foment del Treball. I alhora, sense deixar que aquesta política recuperada quedi en mans dels poderosos de casa, crescuts a l’ombra de Convergència. No. No farem un país nou perquè en Santi Vila regali el Parc Natural del Cap de Creus a un restaurant, o en Carles Puigdemont destini els diners d’emergència social a impulsar projectes turístics elitistes.

Hem de convertir aquest Onze de Setembre i tots els dies que vin?dran en aquell Onze de 1977, fent ressorgir el veritable alè de paraules que van quedar llavors atrapades, com igualtat, com justícia, com fraternitat, reprenent el fil roig de la nostra història i obrint de bat a bat les portes de la república catalana. Fem-ho, fem-ho entre tothom i com ho hem fet tantes vegades i sobretot no deixem que ningú, ningú, es faci amo o mestressa de res, tampoc d’aquest procés que és ben nostre.

Gent amb coratge per construir i desobeir

jordi-150x150

JORDI NAVARRO i MORERA

L’estiu s’acaba i afortunadament aquestes primeres pluges de setembre comencen a refrescar l’ambient. Mentrestant escalfem motors i comencem a enllestir els preparatius per la diada nacional. L’Onze de Setembre d’enguany es presenta candent i serà l’inici d’una campanya intensa que eclosionarà el 27 de setembre.

La CUP-Crida Constituent ha presentat una llista per les comarques gironines de luxe, farcida de gent amb coratge i il·lusió per construir, desobeir quan calgui, i tirar endavant. Una llista equilibrada i representativa de la realitat territorial i social de la nostra demarcació. El moment és històric i totes i tots els integrants de la llista som plenament conscients de la importància i rellevància d’aquestes eleccions, i de la necessitat de traslladar un missatge de ruptura i desobediència amb el marc espanyol sorgit del pacte entre elits del 1978.

La llista brilla amb gent tan fantàstica i singular que acompanyen a l’equip que l’encapçalem, que tenim la sort i l’honor de representar aquest projecte col·lectiu que és la CUP-Crida Constituent. Des del món de l’educació pública fins a l’ecologisme actiu, passant per les reivindicacions de la sanitat pública, la lluita pel català, la lluita anticapitalista i el municipalisme de base. Persones senzilles, compromeses i fermes que són presents a la llista i fan pinya al cantó de la reivindicació dels Països Catalans. Tots i totes empenyent fort per tombar aquesta estaca que ens oprimeix com a poble i com a classe treballadora.

Les 5 persones que vam ser escollides en un procés horitzontal i democràtic ens sentim molt ben acompanyades en aquest repte, i personalment haig de dir que el nivellàs dels i les que m’envolten fa que em senti una mica petit.

Començant per l’historiador Toni Rico, potser un dels més grans experts de l’obra de Joan Fuster, militant històric de l’esquerra independentista i amic des de fa anys. Seguint per la Marta Ball-Llosera, reconeguda ambientòloga i activista de pedra picada en defensa del patrimoni natural de l’Empordà, persona de tracte afable i flagell d’especuladors i empresaris desaprensius amb el medi ambient. I què dir de l’Elisabet Punset, biòloga i amb una preparació immensa en temes relacionats amb la biotecnologia. Gran coneixedora del món rural i sobretot una ànima jove i amb empenta que imprimeix entusiasme, bon rotllo i cohesió d’equip.

I finalment tenim en Benet Salellas, el nostre cap de llista. Jurista i gran advocat, sobretot és una persona treballadora i implicada des de sempre en les lluites socials, amb gran capacitat de lideratge. És un orgull veure’l defensar totes aquelles persones víctimes dels abusos del sistema i la desigualtat, i té una gran empatia i capacitat de generar confiança a amics i companys de militància. La seva trajectòria militant i professional el fan una persona singular i imprescindible en aquest combat contra la Troika i l’estat espanyol. Jo sóc dels que desitjo veure’l en acció al Parlament de Catalunya. Serà el malson dels feixistes del PP i d’altres partits, i rebatrà les fal·làcies de la dreta neoliberal representada a l’arc parlamentari català.

El procés independentista viu un moment complex. Sabem que la dreta sobiranista maldarà per desenvolupar estratègies dilacionistes, i els riscos d’un pacte amb l’estat poden aparèixer en qualsevol cantonada. En Benet Salellas i totes les companyes i companys de la CUP-Crida Constituent són la garantia de que el procés tirarà endavant, perquè la gent de la CUP està plena de coratge i valentia per desobeir i afrontar la ruptura amb totes les seves conseqüències.

Radicalment, la llibertat

ADELAIS DE PEDROLO  Candidata de la CUP-Crida Constituent

No sóc polític, de fet no m’agrada la política, però estem en uns temps en què ens hi va la vida, en aquest intent, i per tant, i amb molta satisfacció, procuro ser-hi, i ser-hi d’una manera al més activa possible, tant com em permeten les meves obligacions enfront de la Fundació que porta el nom del meu pare, l’escriptor Manuel de Pedrolo. El pare, encara que mai no va voler militar en cap partit, va ser un referent per a l’esquerra independentista i sempre va donar suport a iniciatives d’esquerra encaminades a assolir les nostres llibertats nacionals; va ser un defensor dels drets socials i un corcó per a polítics i institucions, perquè mai, fins al darrer dia de la seva vida, no va deixar de denunciar la injustícia en tot el seu ampli sentit i sempre va aprofitar el seu ressò mediàtic per a deixar-ne constància. En sóc hereva i dipositària, no només de la seva obra, sinó també de la seva veu, i la CUP compleix totes les meves expectatives.

Estem vivint uns moments històrics que quedaran gravats, no només en els llibres, també en la nostra memòria col·lectiva, aquesta memòria que sembla que hem anat recuperant; una efervescència que va començar ara farà 4 anys i que ni els mateixos organitzadors s’esperaven. Una Catalunya que expressa pacíficament els seus anhels de llibertat, que de cada manifestació en fa una festa però que alhora té la fermesa per a no cansar-se dels atacs no només verbals, també en forma de lleis cada vegada més restrictives, que té la força per a obviar els intents d’una Espanya colonitzadora, mentidera i cada vegada més corrupta, que veu que ens escapem de les seves mans per a esdevenir un poble lliure i sobirà.

Però no només això, no només la independència. Sí que volem una Catalunya dins del marc d’uns Països Catalans lliures, però també volem igualtat d’oportunitats per a tothom, un poble on els drets no siguin trepitjats, un país amb un nou model social, cultural i econòmic. Som un poble treballador, no ens espanten els reptes, i aquest és el més important des de fa molts anys, perquè ens canviarà la vida. No sé si tindrem més oportunitats si ens el deixem perdre, jo segur que no en tindré cap més. Hem viscut massa anys entre reixes, ara ja toca viure i morir en llibertat.

La CUP, un moviment jove políticament parlant, amb una llarga experiència en els temes municipals, que funciona amb assemblees, un partit on els representants no es perpetuen en els càrrecs, on equivocar-se serveix per a aprendre, recull tot el que he volgut sempre. És difícil, perquè fins ara el que m’oferien els partits quedava fragmentat, i en unes eleccions només podem atorgar un sol vot. Quan la CUP va decidir fer el salt a la política, més enllà de l’àmbit municipal, se’m va obrir un ventall de possibilitats i vaig decidir que era el moment d’involucrar-m’hi.

El dia 27 tenim el futur a les nostres mans, a nosaltres ens correspon decidir que sigui el primer dia de la resta de la nostra vida cap a la llibertat o continuar essent esclaus. Jo fa temps que vaig decidir, la meva opció és la llibertat, i per això formo part de l’assemblea de la CUP de Sant Joan Palamós, perquè com vosaltres, com els meus companys, HO VULL TOT.

“No accepto cap poder; això no em salva de ser oprimit. Pitjor, m’hi fa més per la consciència que en tinc” (Manuel de Pedrolo)

Sí, ho vull

marta-150x150

MARTA BALL-LLOSERA i FONT

Article publicat pel PuntAvui el diumenge 30 d’agost de 2015.

Aquest article és la reflexió personal de per què estic amb la CUP, per què he acceptat el repte i com percebo l’escenari actual.

Fa unes setmanes, o potser ja mesos, que estic sospesant la idea d’anar a les llistes de la CUP. Després d’una trucada i trobada amb en Benet Salellas i de rebre molts suports arran de la proposta he anat reflexionant més profundament sobre la CUP, si era el moment i, fins i tot, si jo era la persona adequada per col·laborar-hi. De fet, ja hi sóc. Les primàries de la CUP m’han ubicat segona a la llista de comarques gironines.

És evident que la Catalunya actual està fent història, dia rere dia. Les eleccions del 2015 seran descrites en tots els llibres d’història. És un moment d’emocions vibrants per uns i d’emergència per altres, la política torna a estar a peu de carrer. El poble fa anys que ha despertat d’un desig letàrgic. És evident que l’esperit de llibertat no es pot ofegar, acaba sorgint. I ara està en plena efervescència. I aquests són els moments àlgids de la història d’un país. I no tan sols per aconseguir la independència sinó també per repensar-ho tot. I això és molt engrescador. El joc d’escacs ha començat. La partida és iniciada.

Per això vull agrair la gran generositat de la CUP que m’hagi donat aquesta possibilitat. Per ara ho estic vivint plenament entre bastidors i el temps dirà si podré viure-ho des de dins el Parlament. Fins ara tota la meva activitat política l’havia desenvolupada principalment com a tècnica i portaveu de moviments de defensa del territori. Tota la meva vida he treballat des d’associacions de base per transformar la societat cap a un model que no fos destructiu amb el territori i les persones que hi viuen. Ara, si entro al Parlament, tindré l’oportunitat de seguir lluitant per aquesta defensa del territori amb unes altres eines i maneres de fer.

L’Antonio Baños és també independent, com ho era en David Fernàndez. Aquest fet és fruit d’un moviment transversal, gens piramidal. I això és nou, trenca les velles estructures polítiques. Aquest és un dels grans privilegis de la CUP. La manera de ser, no de pretendre ser. La CUP és jove, s’adapta als nous reptes i escenaris. Penso que és una bona representació de la generació jove més ben formada de la nostra història que, a més, vetlla per l’interès general per sobre dels interessos personals. La qualitat humana de les persones és la qualitat de l’equip de la CUP.

Tinc molt clar que el camí és la independència i alhora l’eina per repensar el model de país. Ambdues van interconnectades. La independència ens permet redefinir-nos, ens permet reflexió, ens permet debat…, des dels fonaments. Un país amb un nou model social, cultural, econòmic i ambiental. Matisant el que ja tenim és inviable. És evident que la CUP ho vol tot. I té pressa. No té un discurs ambigu per acontentar totes les parts, per guanyar vots. És el model independentista i d’esquerres. Clar i català.
No hi ha matisos de com exposar els temes, els conflictes… Té clar quin és el seu paper i la seva funció. I a qui tingui el mateix model de país, aquest espai polític no el decebrà.

Des de la CUP s’ha dit clar:

Venim a guanyar la independència, venim a desobeir a l’Estat i venim a construir un país.

Venim a tensar, venim a ser incòmodes, venim a posar pressa.

Aquest és el nostre esperit. Les nostres intencions són clares. I aquesta és la meva manera de ser. Per això he dit sí, ho vull.

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑