marta-150x150

MARTA BALL-LLOSERA i FONT

Aquest és un escrit en base al que vaig exposar a Lloret de Mar, en el context d’un acte de l’ANC.
Lloret de Mar, 22 d’agost de 2015.

La innovació consisteix en la implementació de nous o suficientment millorats productes, serveis, processos o formes d’organització.
En el camp del medi ambient, la innovació és fa imprescindible davant els nous reptes que tenim a curt i mig termini.
A nivell europeu hi ha dues preocupacions ambientals molt transcendentals i que hem d’afrontar de manera immediata: la pèrdua de biodiversitat i el canvi climàtic.

1. PÈRDUA DE BIODIVERSITAT
Biodiversitat etimològicament prové del grec: βιο-vida- i del llatí diversĭtas, diversitat. Per tant, és el conjunt d’éssers vius que conviuen en un lloc (sistema terrestre, aquàtic d’aigua dolça o marí)
El valor essencial de la biodiversitat rau en què és resultat d’un procés històric natural de gran antiguitat. Aquesta és la raó per la qual té el dret d’existència. I per tant, l’espècie humana i la seva cultural ha de vetllar per aquesta protecció. A més, la conservació de la biodiversitat garanteix l’equilibri dels ecosistemes i per tant la seva supervivència i evidentment la nostra. Exemple: l’alimentació mundial depèn en un 40% de la pol·linització de les flors. És a dir, bona part de la nostra alimentació depèn directament dels insectes.

Al 2011 la Unió Europea va realitzar un document estratègic molt interessant per frenar la pèrdua de biodiversitat. Aquest document s’anomena: Estratègia de la UE sobre la biodiversitat fins al 2020: la nostra assegurança de vida i capital natural.
El 25% de les espècies europees està en perill d’extinció (mamífers, rèptils, amfibis, ocells i papallones) i el 88% dels recursos pesquers està amenaçat.
El comissari europeu de Medi Ambient, Janez Potocnik, al presentar aquesta nova estratègia va valorar que la pèrdua de biodiversitat costa uns 50.000 milions d’euros.

Per això, és molt important innovar. És evident que cal fer un seguiment i monitoritzar l’estat ecològic de les nostres espècies. Entendre els mecanismes de relació entre ells i la qualitat del seu hàbitat. Establir mecanismes de funcionament i de gestió eficients per col·laborar a frenar aquesta pèrdua de biodiversitat. Però alhora cal fer bones polítiques de gestió de conservació del patrimoni natural. Un bon indicador que ens indica que les polítiques que s’han aplicat els darrers anys han estat nefastes és el manifest DEFENSEM EL PATRIMONI NATURAL (https://defensapatrimoninatural.wordpress.com)

Aquest manifest es resumeix en els següents punts:
– El desmantellament de les polítiques de conservació del patrimoni natural de Catalunya ha traspassat totes les línies vermelles.
– El greu incompliment d’obligacions i disposicions legals .
– Retallades de més del 60% del pressupost destinat a espais naturals protegits.
– L’estrangulament de la gestió dels espais naturals protegits adscrits a la Generalitat.
– L’absència de gestió conservacionista dels espais naturals marins i la seva biodiversitat, amb comptadíssimes excepcions.
– Les evidències d’empitjorament i de pèrdues, a voltes irreversibles, de patrimoni natural (geòtops, geozones, espècies, hàbitats, paisatges)
– Les tendències negatives en indicadors clau del medi natural de Catalunya.

Aquesta declaració tan contundent ha estat sota-signada per:
– Més de 90 associacions/entitats de Catalunya.
– 18 unitats/departaments de les Universitats (Universitat de Girona, Universitat de Barcelona, Universitat Rovira i Virgili, Universitat de Vic) i Institut d’Estudis Catalans.
– 4 Col·legis Oficials de Catalunya: Geòlegs, Geògrafs, Biòlegs i Ambientòlegs.
– 16 empreses o cooperatives.
– Centenars de persones a títol personal, moltes d’elles professionals del sector.

Per tant, cal innovació -sense dubte-, però també polítiques creïbles i coherents de justícia ecològica.

2. CANVI CLIMÀTIC
El canvi climàtic és la variació global del clima de la Terra. En aquest moments no hi ha cap científic que s’atreveixi a dir que no és una realitat. Aquest canvi el tenim aquí i comencem a veure les seves conseqüències. Cal que hi hagi un acord mundial, però cal que Catalunya tingui una política clara sobre adaptació i mitigació dels gasos d’efecte hivernacle.
Adaptació són els mecanismes que ens garantiran que serem capaços d’adaptar-nos a aquests canvis sobrevinguts. Per exemple, se sap que cada vegada mes patirem períodes de gran sequera (com la que vam viure a l’estiu del 2007) Cal, sens dubte, posar-hi remei. El 80% de l’aigua que es consumeix a Catalunya té ús agrari. És bàsic buscar eines de millores respecte el reg dels camps. I això és innovació. Millorar les tècniques de reg gota a gota, la monitorització de la humitat del sòl,… són eines imprescindible per fer recerca i alhora definir els mecanismes per la seva aplicació.

Per altra banda, cal també disminuir de manera immediata les emissions de CO2 a l’atmosfera, que són els responsables d’aquest canvi climàtic. Ens trobem davant un paradigma de complicada resolució, però alhora d’urgent solució. El 80 % de l’activitat mundial depèn dels combustibles fòssils. La crema d’aquests combustibles és el gran responsable dels gasos d’efecte hivernacle. I alhora els científics estan alertant que les grans reserves del món s’estan esgotant. Aquí sí que la recerca i la innovació són bàsiques per buscar fonts d’energia per seguir funcionant, però alhora per ser sostenibles.

Ha arribat el moment que els humans posem fre a la manera de funcionar, al model de creixement econòmic que es basa en creixement versus creixement. Un sistema econòmic, el capitalista, que es basa en créixer en base a un recursos del món que no són renovables. És evident que aquesta situació no porta a altre lloc que a un col·lapse del sistema. Ens trobem davant aquest gran repte i estem fent tard.

La innovació és bàsica per buscar aquestes solucions. Seguir fent recerca amb energies renovables amb una doble vessant: cada vegada més eficients i alhora cada vegada més sostenibles. I, com sempre, cal fer també bones polítiques. Un exemple seria definir el model de gestió d’aquests projectes. Fins ara basats en els beneficis de grans multinacionals del sector energètic, en comptes de crear models basats en gestió cooperativa compartida.

Per tant, la innovació i el medi ambient estan íntimament lligats. Però també cal evidenciar que no és la única solució que en traurà dels greus problemes que hem creat. Cal intercalar la innovació i la nova tecnologia amb polítiques diferents, coherents i de justícia ecològica.

Anuncis