marta-150x150

MARTA BALL-LLOSERA i FONT

Sant Pere Pescador, 23 d’agost de 2015
En el context de l’acta de l’Assemblea de Sant Pere Pescador se’m van plantejar aquestes dues  qüestions. La pluja va decidir que la part de parlaments que s’havien de fer havent dinat fossin molt breus. Aquest escrit és fruit del que volia comentar.

La innovació consisteix en la implementació de nous o suficientment millorats productes, serveis, processos o formes d’organització.

– Energies renovables
La Catalunya independent ha de treballar i incorporar les energies renovables en la planificació energètica del nostre país. Serà una eina bàsica per aspirar a la sobirania energètica i a la gestió sostenible en el sector.
Hi ha molt camí per recórrer, doncs cal invertir i innovar en la implementació de les energies renovables al nostre país. Cal innovació a varis nivells:

– Tecnologia
Cal esmerçar esforços a tenir aparells cada vegada més eficients, amb més capacitat i alhora amb menys impacte ambiental i territorial.
Em centraré, en aquesta xerrada que es fa a l’Alt Empordà, amb l’energia eòlica (doncs estem en una comarca força ventada). Un dels grans handicaps en l’energia eòlica és que aquesta no es pot emmagatzemar. És a dir, podem disposar d’energia eòlica mentre hi hagi vent i aquesta ha de ser consumida en el mateix moment, sinó cal evacuar-la a la xarxa de transport energètica. Una manera d’innovar i fer recerca seria buscar mecanismes que ens permetessin poder retenir aquesta energia i poder-la consumir en el lloc d’origen. Per altra banda, cal també pensar en aparells amb un impacte paisatgístic i ambiental menys elevat. La conglomeració de parcs eòlics en una àrea reduïda té uns impactes negatius molt importants sobre altres aspectes ambientals, com podria ser la pèrdua de biodiversitat. Per tant, cal innovar i fer recerca cap a aquest camí.

– Planificació territorial
Cal innovar i repensar la planificació territorial energètica del país. Fins el moment aquesta manca de full de ruta ha estat una disbauxa i un despropòsit que ens ha portat en una situació molt complexa i jurídicament de difícil solució.
En el cas de l’Alt Empordà s’ha de tenir present que si ara mateix es desenvolupessin tots els projectes que estan tramitats, es conformaria una comarca paisatgísticament molt diferent. Els punts visuals i els referents paisatgístics de l’Alt Empordà canviarien per complet. En pràcticament totes les carenes i turonets de la nostra comarca hi ha previst un gran o petit projecte eòlic. Per altra banda, en la majoria de pobles de la plana hi havia projectat dos a tres macro-aerogeneradors -en un total de 32 pobles- Aquests aerogeneradors eren gegants d’una alçada superior a la torre Agbar de Barcelona. En el desenvolupament de les ZDP (zones de desenvolupament prioritària) de la comarca es plantejava una extensa zona (per sota l’Albera). I a més, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà va encarregar un estudi i consensuar una zona on desenvolupar l’eòlica, aquesta era una iniciativa molt interessant, que es projectaven els aerogeneradors per la zona tot al voltant de les grans infraestructures que pertanyen al corredor mediterrani al seu pas per l’Alt Empordà (A2, TGV, AP7).
Si es desenvolupessin tots aquest projectes, us ben asseguro que perdríem bona part del nostre turisme i perdríem bona part del nostre encant paisatgístic i cultural del país. És evident i desitjable que no es desenvolupin tots els projectes. I en el context de retallades de primes que s’ha fet des de Madrid, encara menys. To i així cal planificar de nou i refer aquesta disbauxa que s’ha dibuixat en la nostra comarca.
Cal innovar en la planificació eòlica del nostre país, evidentment. En primer lloc, cal tenir molt clar quina aportació energètica ha de fer cada comarca catalana pel que fa a l’eòlica en base a la font d’energia -el vent- però també en base a la capacitat de càrrega del territori.
Aquest exercici s’ha de fer en base a totes les energies renovables (solar, eòlica, marítima,…).

– Model de gestió
Un cop planificat territorialment cal innovar també amb les vies de gestió. No és el mateix que la inversió de l’energia renovable estigui pensada per l’exclusiu benefici de les grans multinacionals del sector energètic (Gas Natural, Acciona,..), sinó que també es podria repensar qui és el beneficiari del vent que bufa a l’Empordà. Hi ha pobles d’Alemanya que són pràcticament autosuficients, que les inversions són mixtes de capital públic i privat local i que els beneficis associats a les renovables reverteixen al poble i a l’interès públic. Fins el moment, mai s’ha planificat la gestió d’aquesta manera. És una manera innovadora de planificar la gestió i alhora molt més enriquidora pel nostre país.

Desitjo una Catalunya independent cap a un model de transició energètica que ens porti a una planificació innovadora respecte les energies renovables i cap a un model d’autosuficiència energètica. Com més depenguem de l’exterior, menys seguretat tindrem.

Hem de tenir molt en compte que entrem en una situació de doble col·lapse pel que fa al sector energètic mundial. Per una banda, perquè cal tenir en compte que el 80% de l’activitat que es realitza al món és provinent de la crema de combustibles fòssils. I el sector científic del país està advertint que les reserves s’estan esgotant. Encara ara hi ha pensadors que relativitzen aquesta problemàtica, com fins fa pocs anys respecte el canvi climàtic. Però és una realitat i s’està veient amb conflictes internacionals geoestratègics, com en el cas de Rússia/Ucraïna,..
Per altra banda, la crema de combustibles és el gran causant dels gasos d’efecte hivernacle i, per tant, del canvi climàtic. Els científics han deixat d’advertir per passar a l’alarma climàtica. No podem esperar més, cal mitigar els gasos d’efecte hivernacle de manera immediata.
Per tant, la innovació amb energies renovables a nivell tecnològic, a nivell de planificació territorial i a nivell de gestió és una necessitat immediata i una Catalunya independent ens permet posar fil a l’agulla i replantejar-nos de nou el model.

– Recerca científica
La recerca científica està íntimament vinculada amb la innovació. La recerca és una peça clau per la innovació.
Una breu diagnosi de la recerca, com a ciutadana més que com experta, ens fa pensar que no anem gens ben encaminats. Les dues raons bàsiques són:
– El criteri d’acceptació dels estudiants universitaris.
– La destinació d’interessos en la recerca científica.

Un dels bressols importants de la recerca científica són les universitats. Per tant, és un entorn molt important per la innovació. Si com a país considerem que la innovació és una peça clau per la nova constitució catalana cal avaluar i fer una diagnosi de com estem dissenyant les capacitats reals d’investigació.

Hi ha un graó bàsic de reflexió que és l’accés dels estudiants a les universitats, els futurs científics. La matriculació a les universitats és el primer filtre. Avui en dia, a diferència de fa relativament pocs anys, el que condiciona la matriculació és la capacitat de pagar l’accés a la universitat. És a dir, qui pot pagar pot estudiar i la resta de persones molt capacitades intel·lectualment, però no econòmicament, han de patir per aconseguir beques i compaginar la feina i els estudis alhora. És evident que la capacitat econòmica d’un estudiant no està directament lligada a la capacitat intel·lectual. Per tant, ens estem equivocant radicalment amb els primer filtres d’accés a la universitat. Si hi afegim les poques possibilitats de sortida laboral pel joves investigadors científics del país, tenim una diagnosi molt poc atractiva. Fer recerca en aquest país és com una mena de luxe d’alt nivell. Si tens sort de fer recerca a Catalunya, estàs condemnat a un sou i unes condicions laborals molt precàries. Aquesta és la realitat.

Pel que fa als interessos de les recerques és una altra peça clau que cal canviar. Cada vegada més la inversió que es fa per a investigar es fa des del sector privat. Aquest també és un pas perillós. Per una banda perquè les empreses que paguen són les que marquen les línies d’investigació. És una manera molt poc creativa d’investigar. I també caldrà valorar quins interessos segueixen aquestes investigacions. Cal tenir molt clar qui s’emportarà els beneficis d’aquesta investigació. Si una multinacional paga una línia d’investigació que li interessa, els fruits d’aquesta recerca aniran patentats per les empreses privades o seran innovacions per l’interès públic de la gent i del poble? Cal tenir-ho en compte i replantejar de nou els diferents filtres claus en la investigació per tenir clar que les ments joves pensants més brillants del país tenen dret a estudiar, independentment de la seva capacitat econòmica, i alhora els resultats d’aquestes investigacions no es poden quedar en mans privades amb l’únic objectiu de seguir alimentant beneficis de les grans multinacionals, sinó que són interessos d’interès públic pel benestar de tots plegats.

Per una Catalunya lliure sostenible i sàvia!

Advertisements