jordi-150x150

JORDI NAVARRO i MORERA

Som a les acaballes de l’agost de l’any 2015. Just d’aquí a un mes es celebraran unes noves eleccions a Catalunya, ben diferents de les anteriors. Així, el resultat ens permetrà copsar quin és el suport que la societat catalana dóna a les opcions independentistes.

El fet plebiscitari del 27S és innegable per més que l’estat espanyol i els seus tentacles el neguin. Però el 27S no serà un referèndum en termes tècnics i també és evident que l’èix social hi tindrà un pes important, per més que pesi als quadres de CDC, hàbilment camuflats a la candidatura de Junts pel Si. Els convergents fan mans i mànigues per desviar l’atenció i no haver de retre comptes de la seva gestió al davant del govern en un període marcat per les retallades, la corrupció i la gestió neoliberal.

Precisament, des de les files de CDC es reivindica amb força un estat propi per a Catalunya, un estat que permeti a Catalunya dotar-se dels “instruments que l’estat espanyol ens nega”, afirmava sense embuts Francesc Homs fa unes setmanes. L’estat propi és  el principal objectiu de CDC i de bona part del nou sobiranisme i de determinats sectors vinculats al món econòmic. Un concepte, el d’estat propi, totalment buit de contingut i que permet al·ludir a una ambigüitat permanent a l’hora d’abordar els reptes polítics i socials que afronta el nostre país.

Aquesta ambigüitat calculada amaga els vertaders objectius del nou sobiranisme de dretes. Ansien els instruments d’un estat per pactar amb els lobbys econòmics les noves polítiques neoliberals que s’han de desplegar a Catalunya. El nou sobiranisme de dretes evita parlar de procés constituent i té pressa per assolir l’estat propi sense passar per un procés democràtic que dibuixi un país nou. Bàsicament pretenen ostentar l’hegemonia del procés i controlar els ressorts de poder del nou estat, ni més ni menys.  I ho fan tot camuflant-se per no haver de retre comptes sobre la gestió neoliberal que la Catalunya autonòmica ha patit els darrers 3 anys. Tot plegat significatiu.

En canvi d’altres sectors del sobiranisme català, és el cas de la CUP-Crida Constituent i de bona part del sobiranisme, reivindiquen un concepte de llibertat més definit i amb més contingut social i democràtic. Una República Catalana construïda des de baix a través d’un procés constituent democràtic, transparent i popular. Una Nova República que blindi una carta de drets i deures que posi fi als privilegis dels lobbys econòmics i dels cercles de poder vinculats a la corrupció. Un marc constituent que contribueixi a reduir les desigualtats i a dibuixar una societat més justa, equitativa, sostenible i democràtica.

El model de república que es defensa des de l’esquerra sobiranista i rupturista passa per posar els interessos de les classes populars al centre de l’agenda política i econòmica del país. La construcció d’un nou Estat, d’una nova societat lliure, no es pot desvinculat de l’eix social ni de les qüestions ambientals. Defugir el debat constituent en aquest 27S és una clara aposta política i estratègica del nou sobiranisme de dretes i és tant o més perjudicial que negar-ne el caràcter plebiscitari.

Així, aquests intensos 30 dies que queden pel 27 S, son una plataforma magnífica per parlar de precarietat laboral i d’alternatives al capitalisme, de canvi climàtic i biodiversitat; de model educatiu i sanitari i d’altres qüestions cabdals pel futur del nostre país. L’eix social i l’eix nacional han de ser presents amb la màxima intensitat en aquesta campanya que estem a punt d’encetar.

Aspirem a una República Lliure, independent, democràtica, a un nou país sense desigualtats i a on la natura sigui respectada i protegida. I aquest país l’hem de construir entre tots des de baix. Ni els sobiranistes de dretes ni els unionistes d’esquerres ens manllevaran al nostre dret a canviar-ho tot.

Anuncis