elisabet-marc-150x150

ELISABET PUNSET i PAGÈS
MARC AUGUST MUNTANYA MASANA

“Si som el que mengem però no sabem què mengem, com podem saber qui som?”

Claude Fischler.

Quant temps necessita un enciam per créixer? Què mengen les vaques que ens donen llet? Per quin procés passa la llet abans de rebre-la en fantàstics brics? I la llet de soja? D’on venen les taronges amb les que em faig el suc cada matí? I aquest salmó fumat?

En general, vivim amb un greu desarrelament tot el camí que fan els aliments des de la terra o el mar fins al nostre plat. No sabem què mengem.

Oblidem els nostres boscos fins el dia que es cremen, i a les nostres ciutats els solars abandonats esperen “temps millors” per a tornar especular. Terra abandonada.

L’alimentació, un acord de proximitat entre pagesos i consumidors

Cal entendre l’alimentació com un procés transversal, en el qual hi intervenen molts actors, i del qual no ens podem desvincular si volem un país millor. Moltes de les grans empreses del nostre país pertanyen al sector de la distribució alimentària, i no és en va.

Cal acabar amb la mercantilització del menjar. Segons dades de la FAO, aproximadament un terç de la producció agrària mundial d’aliments, no arriba als consumidors: es llença.

Per trencar aquesta dinàmica en la que hi surten perdent tan pagesos com consumidors, cal que s’estableixi un compromís entre les diferents parts. Els consumidors, amb les diferents produccions agrícoles i ramaderes del país. I els pagesos, amb les demandes de salut i mediambientals que exigeix la nostra societat. Apostant per una pagesia a petita escala, nombrosa i diversa, que s’allunyi del camí de la macro-indústria, i que es distribueixi en circuïts curts i als mercats locals.

Accés a la terra

Un dels principals impediments que es troben els joves que volen iniciar-se al sector, o els pagesos que ja s’hi dediquen, és la dificultat d’accedir a la terra. El mal anomenat “sòl no urbà” ha estat i està encara massa cops utilitzat amb finalitats especulatives, explotant-ne els recursos de forma destructiva o simplement oblidat.

Cal blindar el sòl agrari de l’especulació i que serveixi de garantia per a la continuïtat (o la creació) de l’activitat agrària a través d’un banc de terres públic i una legislació adequada.

Cal recuperar els sòls en desús, garantir-ne la funció social i ambiental ja que han acumulat vida al llarg dels anys, i representen un patrimoni que transcendeix a qualsevol tipus de propietat. Al mateix temps que cal protegir l’estructura minifundista com a conquesta històrica i signe d’identitat del nostre país. L’accés garantit a la terra ha de ser un fet constitutiu de la república catalana i un dret de la població.

Per a un canvi de model de producció primària

Des del punt en que ens trobem actualment fins a on volem arribar, ens cal fer un llarg recorregut. Però hi arribarem, pas a pas, perquè sabem que és imprescindible caminar.

El futur ens planteja el repte d’abastir la població sense consumir el planeta, i sabem que és possible i viable; Ja fa anys que la producció agrícola orgànica (ecològica) se’ns planteja com una possible solució, demostrant-se més eficient energèticament, més productiva a llarg termini i la que ocasiona menys danys ambientals. Obtenint productes segurs i de qualitat per a l’alimentació.

Al llarg d’aquest procés de transició cap a formes productives més respectuoses amb la terra i amb la salut de les persones hem de garantir la viabilitat de l’activitat pagesa, recuperant el seu prestigi i posant el sector al marge de la mercantilització.  Per això entenem imprescindible sortir de la PAC, i posar fi a la cultura de la subvenció, creant una política agrària pròpia encarada al cooperativisme i l’empresa familiar, posant èmfasi en la recerca i la formació.

La CUP – Crida Constituent planteja, no només una aposta clara per la independència dels Països Catalans, sinó també un nou model social, econòmic i cultural, que sigui per a tothom i pensat des de baix. Amb la malaurada saviesa i experiència de qui viu a la seva pròpia pell les nefastes conseqüències del sistema capitalista.

Defensem un model territorial respectuós amb l’entorn i amb les persones que viuen de la terra. Volem l’accés garantit a l’aigua i a la terra, per poder assolir la sobirania alimentària del nostre país.

Entenem la pagesia més enllà de la mera activitat econòmica, l’entenem amb el valor que aporta al nostre territori, a la biodiversitat, a la prevenció d’incendis i a la alimentació i la salut col·lectiva, volem garantir que pastors i pagesos puguin viure de la terra i sense haver de competir entre ells, sinó a través de la cooperació i l’auto-organització, i bastir l’alternativa al circuit imposat pel sistema capitalista. Cal revaloritzar el sector i protegir-lo de la competència deslleial dels mercats globalitzats de l’alimentació. No volem que la borsa de Chicago (la de Michigan) sigui qui dicti el preu del blat, decidint si prefereix enfonsar el sector o fer que mig món es mori de gana.

Si volem començar a parlar de l’endemà, hem de parlar dels pagesos i pageses. El sector primari hauria de ser un pilar clau al nou país que comença, perquè un país que treballa la terra, amb respecte i dedicació, pot garantir gran part del benestar dels qui hi viuen. Transformant i protegint el territori i abastint la població de productes sans, de qualitat i de proximitat, de temporada.

Perquè els pagesos tenen la tasca més bonica i més preuada que un pot imaginar: treballar la terra per donar aliments.

Anuncis