ADELAIS DE PEDROLO  Candidata de la CUP-Crida Constituent

No sóc polític, de fet no m’agrada la política, però estem en uns temps en què ens hi va la vida, en aquest intent, i per tant, i amb molta satisfacció, procuro ser-hi, i ser-hi d’una manera al més activa possible, tant com em permeten les meves obligacions enfront de la Fundació que porta el nom del meu pare, l’escriptor Manuel de Pedrolo. El pare, encara que mai no va voler militar en cap partit, va ser un referent per a l’esquerra independentista i sempre va donar suport a iniciatives d’esquerra encaminades a assolir les nostres llibertats nacionals; va ser un defensor dels drets socials i un corcó per a polítics i institucions, perquè mai, fins al darrer dia de la seva vida, no va deixar de denunciar la injustícia en tot el seu ampli sentit i sempre va aprofitar el seu ressò mediàtic per a deixar-ne constància. En sóc hereva i dipositària, no només de la seva obra, sinó també de la seva veu, i la CUP compleix totes les meves expectatives.

Estem vivint uns moments històrics que quedaran gravats, no només en els llibres, també en la nostra memòria col·lectiva, aquesta memòria que sembla que hem anat recuperant; una efervescència que va començar ara farà 4 anys i que ni els mateixos organitzadors s’esperaven. Una Catalunya que expressa pacíficament els seus anhels de llibertat, que de cada manifestació en fa una festa però que alhora té la fermesa per a no cansar-se dels atacs no només verbals, també en forma de lleis cada vegada més restrictives, que té la força per a obviar els intents d’una Espanya colonitzadora, mentidera i cada vegada més corrupta, que veu que ens escapem de les seves mans per a esdevenir un poble lliure i sobirà.

Però no només això, no només la independència. Sí que volem una Catalunya dins del marc d’uns Països Catalans lliures, però també volem igualtat d’oportunitats per a tothom, un poble on els drets no siguin trepitjats, un país amb un nou model social, cultural i econòmic. Som un poble treballador, no ens espanten els reptes, i aquest és el més important des de fa molts anys, perquè ens canviarà la vida. No sé si tindrem més oportunitats si ens el deixem perdre, jo segur que no en tindré cap més. Hem viscut massa anys entre reixes, ara ja toca viure i morir en llibertat.

La CUP, un moviment jove políticament parlant, amb una llarga experiència en els temes municipals, que funciona amb assemblees, un partit on els representants no es perpetuen en els càrrecs, on equivocar-se serveix per a aprendre, recull tot el que he volgut sempre. És difícil, perquè fins ara el que m’oferien els partits quedava fragmentat, i en unes eleccions només podem atorgar un sol vot. Quan la CUP va decidir fer el salt a la política, més enllà de l’àmbit municipal, se’m va obrir un ventall de possibilitats i vaig decidir que era el moment d’involucrar-m’hi.

El dia 27 tenim el futur a les nostres mans, a nosaltres ens correspon decidir que sigui el primer dia de la resta de la nostra vida cap a la llibertat o continuar essent esclaus. Jo fa temps que vaig decidir, la meva opció és la llibertat, i per això formo part de l’assemblea de la CUP de Sant Joan Palamós, perquè com vosaltres, com els meus companys, HO VULL TOT.

“No accepto cap poder; això no em salva de ser oprimit. Pitjor, m’hi fa més per la consciència que en tinc” (Manuel de Pedrolo)

Anuncis