marta-150x150

MARTA BALL-LLOSERA i FONT

Article publicat pel PuntAvui el diumenge 30 d’agost de 2015.

Aquest article és la reflexió personal de per què estic amb la CUP, per què he acceptat el repte i com percebo l’escenari actual.

Fa unes setmanes, o potser ja mesos, que estic sospesant la idea d’anar a les llistes de la CUP. Després d’una trucada i trobada amb en Benet Salellas i de rebre molts suports arran de la proposta he anat reflexionant més profundament sobre la CUP, si era el moment i, fins i tot, si jo era la persona adequada per col·laborar-hi. De fet, ja hi sóc. Les primàries de la CUP m’han ubicat segona a la llista de comarques gironines.

És evident que la Catalunya actual està fent història, dia rere dia. Les eleccions del 2015 seran descrites en tots els llibres d’història. És un moment d’emocions vibrants per uns i d’emergència per altres, la política torna a estar a peu de carrer. El poble fa anys que ha despertat d’un desig letàrgic. És evident que l’esperit de llibertat no es pot ofegar, acaba sorgint. I ara està en plena efervescència. I aquests són els moments àlgids de la història d’un país. I no tan sols per aconseguir la independència sinó també per repensar-ho tot. I això és molt engrescador. El joc d’escacs ha començat. La partida és iniciada.

Per això vull agrair la gran generositat de la CUP que m’hagi donat aquesta possibilitat. Per ara ho estic vivint plenament entre bastidors i el temps dirà si podré viure-ho des de dins el Parlament. Fins ara tota la meva activitat política l’havia desenvolupada principalment com a tècnica i portaveu de moviments de defensa del territori. Tota la meva vida he treballat des d’associacions de base per transformar la societat cap a un model que no fos destructiu amb el territori i les persones que hi viuen. Ara, si entro al Parlament, tindré l’oportunitat de seguir lluitant per aquesta defensa del territori amb unes altres eines i maneres de fer.

L’Antonio Baños és també independent, com ho era en David Fernàndez. Aquest fet és fruit d’un moviment transversal, gens piramidal. I això és nou, trenca les velles estructures polítiques. Aquest és un dels grans privilegis de la CUP. La manera de ser, no de pretendre ser. La CUP és jove, s’adapta als nous reptes i escenaris. Penso que és una bona representació de la generació jove més ben formada de la nostra història que, a més, vetlla per l’interès general per sobre dels interessos personals. La qualitat humana de les persones és la qualitat de l’equip de la CUP.

Tinc molt clar que el camí és la independència i alhora l’eina per repensar el model de país. Ambdues van interconnectades. La independència ens permet redefinir-nos, ens permet reflexió, ens permet debat…, des dels fonaments. Un país amb un nou model social, cultural, econòmic i ambiental. Matisant el que ja tenim és inviable. És evident que la CUP ho vol tot. I té pressa. No té un discurs ambigu per acontentar totes les parts, per guanyar vots. És el model independentista i d’esquerres. Clar i català.
No hi ha matisos de com exposar els temes, els conflictes… Té clar quin és el seu paper i la seva funció. I a qui tingui el mateix model de país, aquest espai polític no el decebrà.

Des de la CUP s’ha dit clar:

Venim a guanyar la independència, venim a desobeir a l’Estat i venim a construir un país.

Venim a tensar, venim a ser incòmodes, venim a posar pressa.

Aquest és el nostre esperit. Les nostres intencions són clares. I aquesta és la meva manera de ser. Per això he dit sí, ho vull.

Advertisements