elisabet-150x150

ELISABET PUNSET i PAGÈS

Amalgama.

[1839; del b. ll. amalgama o del fr. amalgame (s. XV) (però en tot cas, sembla, procedent de França), que prové d’una alteració de l’àr. al-ǧamâ’a ‘reunió’]

f 1 LING 1 Fusió de dos mots o dos morfemes contigus en un de sol.

2 fig Mescla d’elements heterogenis.

Demà comença la campanya electoral. Miro l’agenda i em sembla que ja no hi ha cap forat per omplir. Tinc una llista de coses per fer. Em deixo convèncer. Formar part d’això vol dir viure-hi a dins. Perdre l’ordre de les coses importants i pensar que després ja descansarem. Nits que costen de dormir, dies sense poder parar a agafar aire. Tota una amalgama -mescla d’elements heterogenis- de persones despertes i treballadores que t’estén la mà i et diu que podem, que ho volem tot i que som molts i ho fem convençudament. Centenars de persones, cadascú aportant el seu granet de sorra en aquest projecte. I només per una sola raó, perquè és l’única espurna d’esperança que hi ha en aquest gris imperant. L’única eina que ens ha permès obrir escletxes a aquest teatre opac que és el Parlament, i que ara ens permet creure que un nou país on valgui la pena viure-hi i ser feliç, és possible.

Demà comença la campanya electoral. Són quinze dies farcits d’actes, de reunions, de xerrades. De segur que encara en sortirà algun més d’última hora. Són quinze dies de trobar-nos i de treballar de valent, als que ens ha tocat ser una mica més visibles, però sobretot als que sempre hi són.

I és que un cop més, la CUP cobrirà de groc totes les viles i ciutats de Catalunya, cada racó visible amb un somriure groc. I no són envà aquestes pancartes, aquests cartells. I som sempre, els de sempre i algun de nou, amb la constància de la feina feta amb fervor i passió. I encara que el cansament s’apoderi de nosaltres un petit instant, ens trobem, ens abracem i l’energia brolla un altre cop. Hem traçat camins indestructibles entre nosaltres, xarxes immenses on recolzar-nos i recolzar-hi aquest projecte. Quan un creu amb el que fa, res és envà.

I és des de totes aquestes viles i ciutats, des d’on es fan xerrades, actes, tertúlies i d’altres formats imaginatius; és des de l’anonimat i la fermesa, des del petit granet de sorra i la tendresa, és des de cadascú de nosaltres que se’n sent part i dóna temps a aquest gran ‘això’,… des d’aquí és d’on la CUP comença un nou camí. Una eina creada per al poble i al servei del poble. Sense líders que escullen a dit, sense pretensions, des de la quotidianitat de ser persones treballadores i humils.

Seguim sent els que ho volem tot, els que volem governar-nos, els que ens unim amb una sola veu, valenta i alegre, per dir que volem canviar les coses, i ho seguirem fent des de la proximitat de ser part del poble i viure per fer la revolució.

La CUP, construir -fusió de dos mots o dos morfemes contigus en un de sol-.

“La libertad es como la mañana. Hay quienes esperan dormidos a que llegue, pero hay quienes desvelan y caminan la noche para alcanzarla.” Subcomandante Marcos, EZLN.

Anuncis