jordi-150x150

JORDI NAVARRO i MORERA

La ruptura i la desobediència son un binomi imprescindible per a capgirar l’ordre injust. Un binomi carregat de potencialitats i també de riscos, tot s’ha de dir. Ruptura, desobediència, unilateralitat són paraules que acostumen a sonar en contextos constituents, en contextos canviants. Quan un règim entra en crisi apareix en escena un nou escenari i nous actors pugnen per l’hegemonia.

Però els dos móns, el vell món i el nou món, de vegades s’entrecreuen i no acaben de desconnectar-se. Massa inèrcies i massa interessos bloquegen l’aparició del nou escenari desitjat. Per això cal parlar de ruptura i de desobediència perquè poden ser el ressort que permeti obrir nous camins d’esperança i de futur. Fins fa poc aquest binomi feia por i només l’esquerra independentista gosava reivindicar-lo, amb la desaprovació de la resta d’actors. Tot s’ha de dir.

Però ara el discurs ja comença a impregnar nous actors i es veu inevitable que si es vol avançar caldrà esmolar les eines de la desobediència i fer un acte d’unilateralitat. La unilateralitat no ens ha de servir només per avançar en el projecte nacional sinó també en el projecte social.

Les comarques gironines, que són el meu escenari natural, estan farcides de contradiccions i de situacions d’emergència social. Tenim un problema molt greu d’habitatge, de precarietat laboral, de privatització de serveis sanitaris, d’educació….i tenim també problemes greus en l’àmbit ambiental: residus, canvi climàtic, manca de transport públic, contaminació, destrucció d’ecosistemes i hàbitats, pressió turística….totes aquestes contradiccions hi seran en el moment de la ruptura.

Des d’aquest territori entre la Tordera i el Pirineu ens caldrà empènyer en la ruptura. Les comarques gironines hauran de ser en l’acte de sobirania unilateral que Catalunya haurà de fer molt aviat. Però hem de tenir clar que la situació socioeconòmica i ambiental de les nostres comarques no s’han d’invisibilitzar.

A l’hora de la ruptura i de redactar la Nova Constitució Catalana haurem de ser-hi amb veu pròpia, les classes populars de les comarques gironines. Perquè el nou model de país que volem construir ha de defugir el centralisme barcelonocèntric i ha de combatre les oligarquies gironines i els interessos empresarials d’uns que només volen la independència per omplir-se les butxaques.

Advertisements