elisabet-150x150

ELISABET PUNSET i PAGÈS

Durant les campanyes electorals solen aflorar les baixeses de l’espècie humana. Les estratègies més innobles apareixen rere els missatges polítics, a la premsa, als debats, només per treure’n rèdit electoral. Fins i tot, he sentit dir, que hi ha partits que tenen assessors en això de crear missatges. Deu ser que no es creuen massa el que diuen i per això els cal maquillar-ho bé.

I aquestes eleccions el premi a la manipulació, al foment de l’odi i la por se l’enduen PP i C’s. Quasi bé a parts iguals. Amb el seu guirigall particular i eixordador intenten dur la foscor sobre el procés independentista. L’Apocalipsi s’apropa, catalanets. I entre interrupció i interrupció (perquè d’interrompre mentre la gent parla educadament en saben, i molt!), a mi el que em ve més de gust, és que sigui ja diumenge i no haver-los de sentir durant una llarga temporada.

Des de la CUP, també en fem de campanya electoral, però a la nostra manera. A la manera dels qui organitzen les festes populars dels seus pobles i barris, a la manera dels qui s’assessoren en llargues converses amb companys i no amb equips tècnics, a la manera dels qui parlen amb els veïns i veïnes quan anem a comprar el pa o quan fem la paradeta un diumenge endormiscat. A la manera dels qui saben “quins són els problemes de la gent”, perquè la CUP no som res més que aquesta gent.

I aquests dies, quan ens veiem junts i organitzats, cadascú aportant el seu granet de sorra, penso per què som aquí? De fet, la pregunta hauria de ser al revés, per què no hi som tots encara?

Recordo quan vaig començar a militar a la CEPC. Un dia la meva àvia, amb el seu posat de dona patidora, em va dir: “filla, val més que no et posis amb aquestes coses”.

Avui, han passat gairebé 10 anys, i diumenge, la meva àvia, una senyora de quasi bé 80 anys, d’un poble petit del Terraprim; una dona que té mitja família a França, exiliats, que va néixer el dia que l’exèrcit franquista va entrar a Barcelona, que va viure fent de masovera sota l’amenaça permanent del seu amo fins que es va casar; una dona entranyable que ha treballat tota la vida la terra incansablement; aquesta dona el diumenge votarà la CUP.

I és que, quasi bé sense adornar-se’n, la meva àvia ha perdut la por. I com la meva, tantes àvies.

I si la seva generació, una generació que ha viscut una guerra, que ha viscut gran part de la seva vida sota un règim feixista, és capaç de mirar endavant amb l’esperança i la il·lusió d’un futur millor, què no hem de poder nosaltres? Nosaltres, ho podem tot!

Ens mantindrem, sempre alçats, per retornar el poder al poble, que no és res més que dir que tothom visqui millor. Que puguem decidir per nosaltres mateixes. Que la lluita per la independència sigui el vehicle que ens dugui a un país més just socialment, un país on ser feliços. Repartir treball i repartir riquesa, i que mai ningú torni a tenir por de demanar el que és seu, el que és del poble.

Per això som aquí. Perquè tenim memòria i tenim futur.

Advertisements