Cerca

Des de l'esquerra de la Tordera

Categoria

Altres autors

Radicalment, la llibertat

ADELAIS DE PEDROLO  Candidata de la CUP-Crida Constituent

No sóc polític, de fet no m’agrada la política, però estem en uns temps en què ens hi va la vida, en aquest intent, i per tant, i amb molta satisfacció, procuro ser-hi, i ser-hi d’una manera al més activa possible, tant com em permeten les meves obligacions enfront de la Fundació que porta el nom del meu pare, l’escriptor Manuel de Pedrolo. El pare, encara que mai no va voler militar en cap partit, va ser un referent per a l’esquerra independentista i sempre va donar suport a iniciatives d’esquerra encaminades a assolir les nostres llibertats nacionals; va ser un defensor dels drets socials i un corcó per a polítics i institucions, perquè mai, fins al darrer dia de la seva vida, no va deixar de denunciar la injustícia en tot el seu ampli sentit i sempre va aprofitar el seu ressò mediàtic per a deixar-ne constància. En sóc hereva i dipositària, no només de la seva obra, sinó també de la seva veu, i la CUP compleix totes les meves expectatives.

Estem vivint uns moments històrics que quedaran gravats, no només en els llibres, també en la nostra memòria col·lectiva, aquesta memòria que sembla que hem anat recuperant; una efervescència que va començar ara farà 4 anys i que ni els mateixos organitzadors s’esperaven. Una Catalunya que expressa pacíficament els seus anhels de llibertat, que de cada manifestació en fa una festa però que alhora té la fermesa per a no cansar-se dels atacs no només verbals, també en forma de lleis cada vegada més restrictives, que té la força per a obviar els intents d’una Espanya colonitzadora, mentidera i cada vegada més corrupta, que veu que ens escapem de les seves mans per a esdevenir un poble lliure i sobirà.

Però no només això, no només la independència. Sí que volem una Catalunya dins del marc d’uns Països Catalans lliures, però també volem igualtat d’oportunitats per a tothom, un poble on els drets no siguin trepitjats, un país amb un nou model social, cultural i econòmic. Som un poble treballador, no ens espanten els reptes, i aquest és el més important des de fa molts anys, perquè ens canviarà la vida. No sé si tindrem més oportunitats si ens el deixem perdre, jo segur que no en tindré cap més. Hem viscut massa anys entre reixes, ara ja toca viure i morir en llibertat.

La CUP, un moviment jove políticament parlant, amb una llarga experiència en els temes municipals, que funciona amb assemblees, un partit on els representants no es perpetuen en els càrrecs, on equivocar-se serveix per a aprendre, recull tot el que he volgut sempre. És difícil, perquè fins ara el que m’oferien els partits quedava fragmentat, i en unes eleccions només podem atorgar un sol vot. Quan la CUP va decidir fer el salt a la política, més enllà de l’àmbit municipal, se’m va obrir un ventall de possibilitats i vaig decidir que era el moment d’involucrar-m’hi.

El dia 27 tenim el futur a les nostres mans, a nosaltres ens correspon decidir que sigui el primer dia de la resta de la nostra vida cap a la llibertat o continuar essent esclaus. Jo fa temps que vaig decidir, la meva opció és la llibertat, i per això formo part de l’assemblea de la CUP de Sant Joan Palamós, perquè com vosaltres, com els meus companys, HO VULL TOT.

“No accepto cap poder; això no em salva de ser oprimit. Pitjor, m’hi fa més per la consciència que en tinc” (Manuel de Pedrolo)

Acte simbòlic o coherència política?

DOLORS SERRA KIEL

Quan des de la CUP em van proposar de ser a la llista de candidats de les comarques gironines,  per a les eleccions del 27S, en representació de Catalunya Nord,  vaig acceptar perquè és un acte de coherència política, individual i col·lectiva.

Un acte que molts altres militants del nord haurien pogut assumir; un acte simbòlic, ho sabem, que malgrat tot és important perquè no podem renunciar a dir, en cap de les oportunitats que tinguem, que per a nosaltres els Països catalans són una realitat i alhora un projecte.

En aquesta campanya, i sempre, tenir en compte les comarques del nord és treballar per la vertebració dels Països Catalans des de les lluites presents i des de l’exercici de la memòria històrica. Des de la pràctica quotidiana, saltant-nos les barreres mentals, els límits estatals i els de la comunitat autònoma de Catalunya, fent xarxa i teixint complicitats en les lluites que ens són comunes. Des de l’exercici de la memòria històrica, que és la de tots nosaltres, assumint com a pròpia la resistència a l’annexió (1659), les lluites contra l’assimilació cultural i lingüística, les lluites en defensa de la terra i el seu equilibri econòmic i ecològic, les lluites socials i en contra de qualsevol mena d’exclusió.

Però la presència nord-catalana, també s’ha d’entendre més enllà del concepte de Països Catalans, com una eina més per a desconstruir referents estatals i per tant construir els nostres propis referents, no només culturals o territorials, sinó també polítics i socials.

Una presència nord-catalana a la llista, per exemple, és útil per plantejar si hem de parlar de república catalana o de república de Catalunya, per dir que una república no és garantia de res més que de la forma de govern.

Jo visc en un estat republicà que no respecta les llengües i cultures nacionals (català, bretó, cors, occità, basc), on qualsevol pas cap a la normalitat en aquest àmbit és fruit de l’esforç de militants i associacions.

Visc en un estat republicà on les dones tenen el dret de treballar, votar i avortar, però on les dones no cobren el mateix que els homes per a feines similars, on les dones canvien el seu cognom quan es casen, on, només a Catalunya nord, cada 34 hores hi ha una agressió sexista i on les estructures d’acull de les víctimes d’exclusió o maltractaments són gairebé inexistents.

Visc a l’estat francès on en nom de la república i dels drets de l’home s’expulsen immigrants, s’aixequen barreres, s’obren centres de retenció i on s’han d’ocupar espais abandonats per a poder tenir un sostre, on cada dia n’hi ha que posen en perill llur vida per arribar allà on potser els espera un amic, un familiar que ha reeixit el periple.

Visc en una república on la llei de l’alternança dels grans partits, les majories absolutes bandejant la representativitat de l’oposició, el cúmul de càrrecs i el clientelisme són el quotidià d’una acció política suposadament representativa i democràtica.

Visc a la república de la llibertat, la fraternitat i la igualtat, enteses com un mantra religiós, on les privatitzacions dels serveis públics bàsics aguditzen l’exclusió i les desigualtats socials.

Ser a la llista CUP-Crida Constituent és doncs un acte simbòlic, perquè molta altra gent catalana, de «nacionalitat francesa» hauria volgut participar a unes eleccions com aquestes, i tampoc ho hauria pogut fer, com jo que n’he estat exclosa, per no tenir «nacionalitat espanyola».

I és també un acte de coherència política. Perquè participar a CUP-Crida Constituent és poder dir tot això i més. És poder reafirmar que des de Catalunya Nord un grup de gent la veiem com a l’única opció representativa de la llarga lluita del nostre poble per aconseguir la ruptura amb els estats espanyol i francès, i amb el sistema d’explotació econòmica i social.

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑