Cerca

Des de l'esquerra de la Tordera

Categoria

Elisabet

Per què som aquí?

elisabet-150x150

ELISABET PUNSET i PAGÈS

Durant les campanyes electorals solen aflorar les baixeses de l’espècie humana. Les estratègies més innobles apareixen rere els missatges polítics, a la premsa, als debats, només per treure’n rèdit electoral. Fins i tot, he sentit dir, que hi ha partits que tenen assessors en això de crear missatges. Deu ser que no es creuen massa el que diuen i per això els cal maquillar-ho bé.

I aquestes eleccions el premi a la manipulació, al foment de l’odi i la por se l’enduen PP i C’s. Quasi bé a parts iguals. Amb el seu guirigall particular i eixordador intenten dur la foscor sobre el procés independentista. L’Apocalipsi s’apropa, catalanets. I entre interrupció i interrupció (perquè d’interrompre mentre la gent parla educadament en saben, i molt!), a mi el que em ve més de gust, és que sigui ja diumenge i no haver-los de sentir durant una llarga temporada.

Des de la CUP, també en fem de campanya electoral, però a la nostra manera. A la manera dels qui organitzen les festes populars dels seus pobles i barris, a la manera dels qui s’assessoren en llargues converses amb companys i no amb equips tècnics, a la manera dels qui parlen amb els veïns i veïnes quan anem a comprar el pa o quan fem la paradeta un diumenge endormiscat. A la manera dels qui saben “quins són els problemes de la gent”, perquè la CUP no som res més que aquesta gent.

I aquests dies, quan ens veiem junts i organitzats, cadascú aportant el seu granet de sorra, penso per què som aquí? De fet, la pregunta hauria de ser al revés, per què no hi som tots encara?

Recordo quan vaig començar a militar a la CEPC. Un dia la meva àvia, amb el seu posat de dona patidora, em va dir: “filla, val més que no et posis amb aquestes coses”.

Avui, han passat gairebé 10 anys, i diumenge, la meva àvia, una senyora de quasi bé 80 anys, d’un poble petit del Terraprim; una dona que té mitja família a França, exiliats, que va néixer el dia que l’exèrcit franquista va entrar a Barcelona, que va viure fent de masovera sota l’amenaça permanent del seu amo fins que es va casar; una dona entranyable que ha treballat tota la vida la terra incansablement; aquesta dona el diumenge votarà la CUP.

I és que, quasi bé sense adornar-se’n, la meva àvia ha perdut la por. I com la meva, tantes àvies.

I si la seva generació, una generació que ha viscut una guerra, que ha viscut gran part de la seva vida sota un règim feixista, és capaç de mirar endavant amb l’esperança i la il·lusió d’un futur millor, què no hem de poder nosaltres? Nosaltres, ho podem tot!

Ens mantindrem, sempre alçats, per retornar el poder al poble, que no és res més que dir que tothom visqui millor. Que puguem decidir per nosaltres mateixes. Que la lluita per la independència sigui el vehicle que ens dugui a un país més just socialment, un país on ser feliços. Repartir treball i repartir riquesa, i que mai ningú torni a tenir por de demanar el que és seu, el que és del poble.

Per això som aquí. Perquè tenim memòria i tenim futur.

Som la CUP

elisabet-150x150

ELISABET PUNSET i PAGÈS

Amalgama.

[1839; del b. ll. amalgama o del fr. amalgame (s. XV) (però en tot cas, sembla, procedent de França), que prové d’una alteració de l’àr. al-ǧamâ’a ‘reunió’]

f 1 LING 1 Fusió de dos mots o dos morfemes contigus en un de sol.

2 fig Mescla d’elements heterogenis.

Demà comença la campanya electoral. Miro l’agenda i em sembla que ja no hi ha cap forat per omplir. Tinc una llista de coses per fer. Em deixo convèncer. Formar part d’això vol dir viure-hi a dins. Perdre l’ordre de les coses importants i pensar que després ja descansarem. Nits que costen de dormir, dies sense poder parar a agafar aire. Tota una amalgama -mescla d’elements heterogenis- de persones despertes i treballadores que t’estén la mà i et diu que podem, que ho volem tot i que som molts i ho fem convençudament. Centenars de persones, cadascú aportant el seu granet de sorra en aquest projecte. I només per una sola raó, perquè és l’única espurna d’esperança que hi ha en aquest gris imperant. L’única eina que ens ha permès obrir escletxes a aquest teatre opac que és el Parlament, i que ara ens permet creure que un nou país on valgui la pena viure-hi i ser feliç, és possible.

Demà comença la campanya electoral. Són quinze dies farcits d’actes, de reunions, de xerrades. De segur que encara en sortirà algun més d’última hora. Són quinze dies de trobar-nos i de treballar de valent, als que ens ha tocat ser una mica més visibles, però sobretot als que sempre hi són.

I és que un cop més, la CUP cobrirà de groc totes les viles i ciutats de Catalunya, cada racó visible amb un somriure groc. I no són envà aquestes pancartes, aquests cartells. I som sempre, els de sempre i algun de nou, amb la constància de la feina feta amb fervor i passió. I encara que el cansament s’apoderi de nosaltres un petit instant, ens trobem, ens abracem i l’energia brolla un altre cop. Hem traçat camins indestructibles entre nosaltres, xarxes immenses on recolzar-nos i recolzar-hi aquest projecte. Quan un creu amb el que fa, res és envà.

I és des de totes aquestes viles i ciutats, des d’on es fan xerrades, actes, tertúlies i d’altres formats imaginatius; és des de l’anonimat i la fermesa, des del petit granet de sorra i la tendresa, és des de cadascú de nosaltres que se’n sent part i dóna temps a aquest gran ‘això’,… des d’aquí és d’on la CUP comença un nou camí. Una eina creada per al poble i al servei del poble. Sense líders que escullen a dit, sense pretensions, des de la quotidianitat de ser persones treballadores i humils.

Seguim sent els que ho volem tot, els que volem governar-nos, els que ens unim amb una sola veu, valenta i alegre, per dir que volem canviar les coses, i ho seguirem fent des de la proximitat de ser part del poble i viure per fer la revolució.

La CUP, construir -fusió de dos mots o dos morfemes contigus en un de sol-.

“La libertad es como la mañana. Hay quienes esperan dormidos a que llegue, pero hay quienes desvelan y caminan la noche para alcanzarla.” Subcomandante Marcos, EZLN.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑