Cerca

Des de l'esquerra de la Tordera

Categoria

Jordi

Comarques gironines per la ruptura

jordi-150x150

JORDI NAVARRO i MORERA

La ruptura i la desobediència son un binomi imprescindible per a capgirar l’ordre injust. Un binomi carregat de potencialitats i també de riscos, tot s’ha de dir. Ruptura, desobediència, unilateralitat són paraules que acostumen a sonar en contextos constituents, en contextos canviants. Quan un règim entra en crisi apareix en escena un nou escenari i nous actors pugnen per l’hegemonia.

Però els dos móns, el vell món i el nou món, de vegades s’entrecreuen i no acaben de desconnectar-se. Massa inèrcies i massa interessos bloquegen l’aparició del nou escenari desitjat. Per això cal parlar de ruptura i de desobediència perquè poden ser el ressort que permeti obrir nous camins d’esperança i de futur. Fins fa poc aquest binomi feia por i només l’esquerra independentista gosava reivindicar-lo, amb la desaprovació de la resta d’actors. Tot s’ha de dir.

Però ara el discurs ja comença a impregnar nous actors i es veu inevitable que si es vol avançar caldrà esmolar les eines de la desobediència i fer un acte d’unilateralitat. La unilateralitat no ens ha de servir només per avançar en el projecte nacional sinó també en el projecte social.

Les comarques gironines, que són el meu escenari natural, estan farcides de contradiccions i de situacions d’emergència social. Tenim un problema molt greu d’habitatge, de precarietat laboral, de privatització de serveis sanitaris, d’educació….i tenim també problemes greus en l’àmbit ambiental: residus, canvi climàtic, manca de transport públic, contaminació, destrucció d’ecosistemes i hàbitats, pressió turística….totes aquestes contradiccions hi seran en el moment de la ruptura.

Des d’aquest territori entre la Tordera i el Pirineu ens caldrà empènyer en la ruptura. Les comarques gironines hauran de ser en l’acte de sobirania unilateral que Catalunya haurà de fer molt aviat. Però hem de tenir clar que la situació socioeconòmica i ambiental de les nostres comarques no s’han d’invisibilitzar.

A l’hora de la ruptura i de redactar la Nova Constitució Catalana haurem de ser-hi amb veu pròpia, les classes populars de les comarques gironines. Perquè el nou model de país que volem construir ha de defugir el centralisme barcelonocèntric i ha de combatre les oligarquies gironines i els interessos empresarials d’uns que només volen la independència per omplir-se les butxaques.

Anuncis

Gent amb coratge per construir i desobeir

jordi-150x150

JORDI NAVARRO i MORERA

L’estiu s’acaba i afortunadament aquestes primeres pluges de setembre comencen a refrescar l’ambient. Mentrestant escalfem motors i comencem a enllestir els preparatius per la diada nacional. L’Onze de Setembre d’enguany es presenta candent i serà l’inici d’una campanya intensa que eclosionarà el 27 de setembre.

La CUP-Crida Constituent ha presentat una llista per les comarques gironines de luxe, farcida de gent amb coratge i il·lusió per construir, desobeir quan calgui, i tirar endavant. Una llista equilibrada i representativa de la realitat territorial i social de la nostra demarcació. El moment és històric i totes i tots els integrants de la llista som plenament conscients de la importància i rellevància d’aquestes eleccions, i de la necessitat de traslladar un missatge de ruptura i desobediència amb el marc espanyol sorgit del pacte entre elits del 1978.

La llista brilla amb gent tan fantàstica i singular que acompanyen a l’equip que l’encapçalem, que tenim la sort i l’honor de representar aquest projecte col·lectiu que és la CUP-Crida Constituent. Des del món de l’educació pública fins a l’ecologisme actiu, passant per les reivindicacions de la sanitat pública, la lluita pel català, la lluita anticapitalista i el municipalisme de base. Persones senzilles, compromeses i fermes que són presents a la llista i fan pinya al cantó de la reivindicació dels Països Catalans. Tots i totes empenyent fort per tombar aquesta estaca que ens oprimeix com a poble i com a classe treballadora.

Les 5 persones que vam ser escollides en un procés horitzontal i democràtic ens sentim molt ben acompanyades en aquest repte, i personalment haig de dir que el nivellàs dels i les que m’envolten fa que em senti una mica petit.

Començant per l’historiador Toni Rico, potser un dels més grans experts de l’obra de Joan Fuster, militant històric de l’esquerra independentista i amic des de fa anys. Seguint per la Marta Ball-Llosera, reconeguda ambientòloga i activista de pedra picada en defensa del patrimoni natural de l’Empordà, persona de tracte afable i flagell d’especuladors i empresaris desaprensius amb el medi ambient. I què dir de l’Elisabet Punset, biòloga i amb una preparació immensa en temes relacionats amb la biotecnologia. Gran coneixedora del món rural i sobretot una ànima jove i amb empenta que imprimeix entusiasme, bon rotllo i cohesió d’equip.

I finalment tenim en Benet Salellas, el nostre cap de llista. Jurista i gran advocat, sobretot és una persona treballadora i implicada des de sempre en les lluites socials, amb gran capacitat de lideratge. És un orgull veure’l defensar totes aquelles persones víctimes dels abusos del sistema i la desigualtat, i té una gran empatia i capacitat de generar confiança a amics i companys de militància. La seva trajectòria militant i professional el fan una persona singular i imprescindible en aquest combat contra la Troika i l’estat espanyol. Jo sóc dels que desitjo veure’l en acció al Parlament de Catalunya. Serà el malson dels feixistes del PP i d’altres partits, i rebatrà les fal·làcies de la dreta neoliberal representada a l’arc parlamentari català.

El procés independentista viu un moment complex. Sabem que la dreta sobiranista maldarà per desenvolupar estratègies dilacionistes, i els riscos d’un pacte amb l’estat poden aparèixer en qualsevol cantonada. En Benet Salellas i totes les companyes i companys de la CUP-Crida Constituent són la garantia de que el procés tirarà endavant, perquè la gent de la CUP està plena de coratge i valentia per desobeir i afrontar la ruptura amb totes les seves conseqüències.

Estat propi o República

jordi-150x150

JORDI NAVARRO i MORERA

Som a les acaballes de l’agost de l’any 2015. Just d’aquí a un mes es celebraran unes noves eleccions a Catalunya, ben diferents de les anteriors. Així, el resultat ens permetrà copsar quin és el suport que la societat catalana dóna a les opcions independentistes.

El fet plebiscitari del 27S és innegable per més que l’estat espanyol i els seus tentacles el neguin. Però el 27S no serà un referèndum en termes tècnics i també és evident que l’èix social hi tindrà un pes important, per més que pesi als quadres de CDC, hàbilment camuflats a la candidatura de Junts pel Si. Els convergents fan mans i mànigues per desviar l’atenció i no haver de retre comptes de la seva gestió al davant del govern en un període marcat per les retallades, la corrupció i la gestió neoliberal.

Precisament, des de les files de CDC es reivindica amb força un estat propi per a Catalunya, un estat que permeti a Catalunya dotar-se dels “instruments que l’estat espanyol ens nega”, afirmava sense embuts Francesc Homs fa unes setmanes. L’estat propi és  el principal objectiu de CDC i de bona part del nou sobiranisme i de determinats sectors vinculats al món econòmic. Un concepte, el d’estat propi, totalment buit de contingut i que permet al·ludir a una ambigüitat permanent a l’hora d’abordar els reptes polítics i socials que afronta el nostre país.

Aquesta ambigüitat calculada amaga els vertaders objectius del nou sobiranisme de dretes. Ansien els instruments d’un estat per pactar amb els lobbys econòmics les noves polítiques neoliberals que s’han de desplegar a Catalunya. El nou sobiranisme de dretes evita parlar de procés constituent i té pressa per assolir l’estat propi sense passar per un procés democràtic que dibuixi un país nou. Bàsicament pretenen ostentar l’hegemonia del procés i controlar els ressorts de poder del nou estat, ni més ni menys.  I ho fan tot camuflant-se per no haver de retre comptes sobre la gestió neoliberal que la Catalunya autonòmica ha patit els darrers 3 anys. Tot plegat significatiu.

En canvi d’altres sectors del sobiranisme català, és el cas de la CUP-Crida Constituent i de bona part del sobiranisme, reivindiquen un concepte de llibertat més definit i amb més contingut social i democràtic. Una República Catalana construïda des de baix a través d’un procés constituent democràtic, transparent i popular. Una Nova República que blindi una carta de drets i deures que posi fi als privilegis dels lobbys econòmics i dels cercles de poder vinculats a la corrupció. Un marc constituent que contribueixi a reduir les desigualtats i a dibuixar una societat més justa, equitativa, sostenible i democràtica.

El model de república que es defensa des de l’esquerra sobiranista i rupturista passa per posar els interessos de les classes populars al centre de l’agenda política i econòmica del país. La construcció d’un nou Estat, d’una nova societat lliure, no es pot desvinculat de l’eix social ni de les qüestions ambientals. Defugir el debat constituent en aquest 27S és una clara aposta política i estratègica del nou sobiranisme de dretes i és tant o més perjudicial que negar-ne el caràcter plebiscitari.

Així, aquests intensos 30 dies que queden pel 27 S, son una plataforma magnífica per parlar de precarietat laboral i d’alternatives al capitalisme, de canvi climàtic i biodiversitat; de model educatiu i sanitari i d’altres qüestions cabdals pel futur del nostre país. L’eix social i l’eix nacional han de ser presents amb la màxima intensitat en aquesta campanya que estem a punt d’encetar.

Aspirem a una República Lliure, independent, democràtica, a un nou país sense desigualtats i a on la natura sigui respectada i protegida. I aquest país l’hem de construir entre tots des de baix. Ni els sobiranistes de dretes ni els unionistes d’esquerres ens manllevaran al nostre dret a canviar-ho tot.

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑