Cerca

Des de l'esquerra de la Tordera

Categoria

Marta

Sí, ho vull

marta-150x150

MARTA BALL-LLOSERA i FONT

Article publicat pel PuntAvui el diumenge 30 d’agost de 2015.

Aquest article és la reflexió personal de per què estic amb la CUP, per què he acceptat el repte i com percebo l’escenari actual.

Fa unes setmanes, o potser ja mesos, que estic sospesant la idea d’anar a les llistes de la CUP. Després d’una trucada i trobada amb en Benet Salellas i de rebre molts suports arran de la proposta he anat reflexionant més profundament sobre la CUP, si era el moment i, fins i tot, si jo era la persona adequada per col·laborar-hi. De fet, ja hi sóc. Les primàries de la CUP m’han ubicat segona a la llista de comarques gironines.

És evident que la Catalunya actual està fent història, dia rere dia. Les eleccions del 2015 seran descrites en tots els llibres d’història. És un moment d’emocions vibrants per uns i d’emergència per altres, la política torna a estar a peu de carrer. El poble fa anys que ha despertat d’un desig letàrgic. És evident que l’esperit de llibertat no es pot ofegar, acaba sorgint. I ara està en plena efervescència. I aquests són els moments àlgids de la història d’un país. I no tan sols per aconseguir la independència sinó també per repensar-ho tot. I això és molt engrescador. El joc d’escacs ha començat. La partida és iniciada.

Per això vull agrair la gran generositat de la CUP que m’hagi donat aquesta possibilitat. Per ara ho estic vivint plenament entre bastidors i el temps dirà si podré viure-ho des de dins el Parlament. Fins ara tota la meva activitat política l’havia desenvolupada principalment com a tècnica i portaveu de moviments de defensa del territori. Tota la meva vida he treballat des d’associacions de base per transformar la societat cap a un model que no fos destructiu amb el territori i les persones que hi viuen. Ara, si entro al Parlament, tindré l’oportunitat de seguir lluitant per aquesta defensa del territori amb unes altres eines i maneres de fer.

L’Antonio Baños és també independent, com ho era en David Fernàndez. Aquest fet és fruit d’un moviment transversal, gens piramidal. I això és nou, trenca les velles estructures polítiques. Aquest és un dels grans privilegis de la CUP. La manera de ser, no de pretendre ser. La CUP és jove, s’adapta als nous reptes i escenaris. Penso que és una bona representació de la generació jove més ben formada de la nostra història que, a més, vetlla per l’interès general per sobre dels interessos personals. La qualitat humana de les persones és la qualitat de l’equip de la CUP.

Tinc molt clar que el camí és la independència i alhora l’eina per repensar el model de país. Ambdues van interconnectades. La independència ens permet redefinir-nos, ens permet reflexió, ens permet debat…, des dels fonaments. Un país amb un nou model social, cultural, econòmic i ambiental. Matisant el que ja tenim és inviable. És evident que la CUP ho vol tot. I té pressa. No té un discurs ambigu per acontentar totes les parts, per guanyar vots. És el model independentista i d’esquerres. Clar i català.
No hi ha matisos de com exposar els temes, els conflictes… Té clar quin és el seu paper i la seva funció. I a qui tingui el mateix model de país, aquest espai polític no el decebrà.

Des de la CUP s’ha dit clar:

Venim a guanyar la independència, venim a desobeir a l’Estat i venim a construir un país.

Venim a tensar, venim a ser incòmodes, venim a posar pressa.

Aquest és el nostre esperit. Les nostres intencions són clares. I aquesta és la meva manera de ser. Per això he dit sí, ho vull.

Anuncis

Energies renovables/innovació i recerca científica/innovació

marta-150x150

MARTA BALL-LLOSERA i FONT

Sant Pere Pescador, 23 d’agost de 2015
En el context de l’acta de l’Assemblea de Sant Pere Pescador se’m van plantejar aquestes dues  qüestions. La pluja va decidir que la part de parlaments que s’havien de fer havent dinat fossin molt breus. Aquest escrit és fruit del que volia comentar.

La innovació consisteix en la implementació de nous o suficientment millorats productes, serveis, processos o formes d’organització.

– Energies renovables
La Catalunya independent ha de treballar i incorporar les energies renovables en la planificació energètica del nostre país. Serà una eina bàsica per aspirar a la sobirania energètica i a la gestió sostenible en el sector.
Hi ha molt camí per recórrer, doncs cal invertir i innovar en la implementació de les energies renovables al nostre país. Cal innovació a varis nivells:

– Tecnologia
Cal esmerçar esforços a tenir aparells cada vegada més eficients, amb més capacitat i alhora amb menys impacte ambiental i territorial.
Em centraré, en aquesta xerrada que es fa a l’Alt Empordà, amb l’energia eòlica (doncs estem en una comarca força ventada). Un dels grans handicaps en l’energia eòlica és que aquesta no es pot emmagatzemar. És a dir, podem disposar d’energia eòlica mentre hi hagi vent i aquesta ha de ser consumida en el mateix moment, sinó cal evacuar-la a la xarxa de transport energètica. Una manera d’innovar i fer recerca seria buscar mecanismes que ens permetessin poder retenir aquesta energia i poder-la consumir en el lloc d’origen. Per altra banda, cal també pensar en aparells amb un impacte paisatgístic i ambiental menys elevat. La conglomeració de parcs eòlics en una àrea reduïda té uns impactes negatius molt importants sobre altres aspectes ambientals, com podria ser la pèrdua de biodiversitat. Per tant, cal innovar i fer recerca cap a aquest camí.

– Planificació territorial
Cal innovar i repensar la planificació territorial energètica del país. Fins el moment aquesta manca de full de ruta ha estat una disbauxa i un despropòsit que ens ha portat en una situació molt complexa i jurídicament de difícil solució.
En el cas de l’Alt Empordà s’ha de tenir present que si ara mateix es desenvolupessin tots els projectes que estan tramitats, es conformaria una comarca paisatgísticament molt diferent. Els punts visuals i els referents paisatgístics de l’Alt Empordà canviarien per complet. En pràcticament totes les carenes i turonets de la nostra comarca hi ha previst un gran o petit projecte eòlic. Per altra banda, en la majoria de pobles de la plana hi havia projectat dos a tres macro-aerogeneradors -en un total de 32 pobles- Aquests aerogeneradors eren gegants d’una alçada superior a la torre Agbar de Barcelona. En el desenvolupament de les ZDP (zones de desenvolupament prioritària) de la comarca es plantejava una extensa zona (per sota l’Albera). I a més, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà va encarregar un estudi i consensuar una zona on desenvolupar l’eòlica, aquesta era una iniciativa molt interessant, que es projectaven els aerogeneradors per la zona tot al voltant de les grans infraestructures que pertanyen al corredor mediterrani al seu pas per l’Alt Empordà (A2, TGV, AP7).
Si es desenvolupessin tots aquest projectes, us ben asseguro que perdríem bona part del nostre turisme i perdríem bona part del nostre encant paisatgístic i cultural del país. És evident i desitjable que no es desenvolupin tots els projectes. I en el context de retallades de primes que s’ha fet des de Madrid, encara menys. To i així cal planificar de nou i refer aquesta disbauxa que s’ha dibuixat en la nostra comarca.
Cal innovar en la planificació eòlica del nostre país, evidentment. En primer lloc, cal tenir molt clar quina aportació energètica ha de fer cada comarca catalana pel que fa a l’eòlica en base a la font d’energia -el vent- però també en base a la capacitat de càrrega del territori.
Aquest exercici s’ha de fer en base a totes les energies renovables (solar, eòlica, marítima,…).

– Model de gestió
Un cop planificat territorialment cal innovar també amb les vies de gestió. No és el mateix que la inversió de l’energia renovable estigui pensada per l’exclusiu benefici de les grans multinacionals del sector energètic (Gas Natural, Acciona,..), sinó que també es podria repensar qui és el beneficiari del vent que bufa a l’Empordà. Hi ha pobles d’Alemanya que són pràcticament autosuficients, que les inversions són mixtes de capital públic i privat local i que els beneficis associats a les renovables reverteixen al poble i a l’interès públic. Fins el moment, mai s’ha planificat la gestió d’aquesta manera. És una manera innovadora de planificar la gestió i alhora molt més enriquidora pel nostre país.

Desitjo una Catalunya independent cap a un model de transició energètica que ens porti a una planificació innovadora respecte les energies renovables i cap a un model d’autosuficiència energètica. Com més depenguem de l’exterior, menys seguretat tindrem.

Hem de tenir molt en compte que entrem en una situació de doble col·lapse pel que fa al sector energètic mundial. Per una banda, perquè cal tenir en compte que el 80% de l’activitat que es realitza al món és provinent de la crema de combustibles fòssils. I el sector científic del país està advertint que les reserves s’estan esgotant. Encara ara hi ha pensadors que relativitzen aquesta problemàtica, com fins fa pocs anys respecte el canvi climàtic. Però és una realitat i s’està veient amb conflictes internacionals geoestratègics, com en el cas de Rússia/Ucraïna,..
Per altra banda, la crema de combustibles és el gran causant dels gasos d’efecte hivernacle i, per tant, del canvi climàtic. Els científics han deixat d’advertir per passar a l’alarma climàtica. No podem esperar més, cal mitigar els gasos d’efecte hivernacle de manera immediata.
Per tant, la innovació amb energies renovables a nivell tecnològic, a nivell de planificació territorial i a nivell de gestió és una necessitat immediata i una Catalunya independent ens permet posar fil a l’agulla i replantejar-nos de nou el model.

– Recerca científica
La recerca científica està íntimament vinculada amb la innovació. La recerca és una peça clau per la innovació.
Una breu diagnosi de la recerca, com a ciutadana més que com experta, ens fa pensar que no anem gens ben encaminats. Les dues raons bàsiques són:
– El criteri d’acceptació dels estudiants universitaris.
– La destinació d’interessos en la recerca científica.

Un dels bressols importants de la recerca científica són les universitats. Per tant, és un entorn molt important per la innovació. Si com a país considerem que la innovació és una peça clau per la nova constitució catalana cal avaluar i fer una diagnosi de com estem dissenyant les capacitats reals d’investigació.

Hi ha un graó bàsic de reflexió que és l’accés dels estudiants a les universitats, els futurs científics. La matriculació a les universitats és el primer filtre. Avui en dia, a diferència de fa relativament pocs anys, el que condiciona la matriculació és la capacitat de pagar l’accés a la universitat. És a dir, qui pot pagar pot estudiar i la resta de persones molt capacitades intel·lectualment, però no econòmicament, han de patir per aconseguir beques i compaginar la feina i els estudis alhora. És evident que la capacitat econòmica d’un estudiant no està directament lligada a la capacitat intel·lectual. Per tant, ens estem equivocant radicalment amb els primer filtres d’accés a la universitat. Si hi afegim les poques possibilitats de sortida laboral pel joves investigadors científics del país, tenim una diagnosi molt poc atractiva. Fer recerca en aquest país és com una mena de luxe d’alt nivell. Si tens sort de fer recerca a Catalunya, estàs condemnat a un sou i unes condicions laborals molt precàries. Aquesta és la realitat.

Pel que fa als interessos de les recerques és una altra peça clau que cal canviar. Cada vegada més la inversió que es fa per a investigar es fa des del sector privat. Aquest també és un pas perillós. Per una banda perquè les empreses que paguen són les que marquen les línies d’investigació. És una manera molt poc creativa d’investigar. I també caldrà valorar quins interessos segueixen aquestes investigacions. Cal tenir molt clar qui s’emportarà els beneficis d’aquesta investigació. Si una multinacional paga una línia d’investigació que li interessa, els fruits d’aquesta recerca aniran patentats per les empreses privades o seran innovacions per l’interès públic de la gent i del poble? Cal tenir-ho en compte i replantejar de nou els diferents filtres claus en la investigació per tenir clar que les ments joves pensants més brillants del país tenen dret a estudiar, independentment de la seva capacitat econòmica, i alhora els resultats d’aquestes investigacions no es poden quedar en mans privades amb l’únic objectiu de seguir alimentant beneficis de les grans multinacionals, sinó que són interessos d’interès públic pel benestar de tots plegats.

Per una Catalunya lliure sostenible i sàvia!

Innovació i medi ambient

marta-150x150

MARTA BALL-LLOSERA i FONT

Aquest és un escrit en base al que vaig exposar a Lloret de Mar, en el context d’un acte de l’ANC.
Lloret de Mar, 22 d’agost de 2015.

La innovació consisteix en la implementació de nous o suficientment millorats productes, serveis, processos o formes d’organització.
En el camp del medi ambient, la innovació és fa imprescindible davant els nous reptes que tenim a curt i mig termini.
A nivell europeu hi ha dues preocupacions ambientals molt transcendentals i que hem d’afrontar de manera immediata: la pèrdua de biodiversitat i el canvi climàtic.

1. PÈRDUA DE BIODIVERSITAT
Biodiversitat etimològicament prové del grec: βιο-vida- i del llatí diversĭtas, diversitat. Per tant, és el conjunt d’éssers vius que conviuen en un lloc (sistema terrestre, aquàtic d’aigua dolça o marí)
El valor essencial de la biodiversitat rau en què és resultat d’un procés històric natural de gran antiguitat. Aquesta és la raó per la qual té el dret d’existència. I per tant, l’espècie humana i la seva cultural ha de vetllar per aquesta protecció. A més, la conservació de la biodiversitat garanteix l’equilibri dels ecosistemes i per tant la seva supervivència i evidentment la nostra. Exemple: l’alimentació mundial depèn en un 40% de la pol·linització de les flors. És a dir, bona part de la nostra alimentació depèn directament dels insectes.

Al 2011 la Unió Europea va realitzar un document estratègic molt interessant per frenar la pèrdua de biodiversitat. Aquest document s’anomena: Estratègia de la UE sobre la biodiversitat fins al 2020: la nostra assegurança de vida i capital natural.
El 25% de les espècies europees està en perill d’extinció (mamífers, rèptils, amfibis, ocells i papallones) i el 88% dels recursos pesquers està amenaçat.
El comissari europeu de Medi Ambient, Janez Potocnik, al presentar aquesta nova estratègia va valorar que la pèrdua de biodiversitat costa uns 50.000 milions d’euros.

Per això, és molt important innovar. És evident que cal fer un seguiment i monitoritzar l’estat ecològic de les nostres espècies. Entendre els mecanismes de relació entre ells i la qualitat del seu hàbitat. Establir mecanismes de funcionament i de gestió eficients per col·laborar a frenar aquesta pèrdua de biodiversitat. Però alhora cal fer bones polítiques de gestió de conservació del patrimoni natural. Un bon indicador que ens indica que les polítiques que s’han aplicat els darrers anys han estat nefastes és el manifest DEFENSEM EL PATRIMONI NATURAL (https://defensapatrimoninatural.wordpress.com)

Aquest manifest es resumeix en els següents punts:
– El desmantellament de les polítiques de conservació del patrimoni natural de Catalunya ha traspassat totes les línies vermelles.
– El greu incompliment d’obligacions i disposicions legals .
– Retallades de més del 60% del pressupost destinat a espais naturals protegits.
– L’estrangulament de la gestió dels espais naturals protegits adscrits a la Generalitat.
– L’absència de gestió conservacionista dels espais naturals marins i la seva biodiversitat, amb comptadíssimes excepcions.
– Les evidències d’empitjorament i de pèrdues, a voltes irreversibles, de patrimoni natural (geòtops, geozones, espècies, hàbitats, paisatges)
– Les tendències negatives en indicadors clau del medi natural de Catalunya.

Aquesta declaració tan contundent ha estat sota-signada per:
– Més de 90 associacions/entitats de Catalunya.
– 18 unitats/departaments de les Universitats (Universitat de Girona, Universitat de Barcelona, Universitat Rovira i Virgili, Universitat de Vic) i Institut d’Estudis Catalans.
– 4 Col·legis Oficials de Catalunya: Geòlegs, Geògrafs, Biòlegs i Ambientòlegs.
– 16 empreses o cooperatives.
– Centenars de persones a títol personal, moltes d’elles professionals del sector.

Per tant, cal innovació -sense dubte-, però també polítiques creïbles i coherents de justícia ecològica.

2. CANVI CLIMÀTIC
El canvi climàtic és la variació global del clima de la Terra. En aquest moments no hi ha cap científic que s’atreveixi a dir que no és una realitat. Aquest canvi el tenim aquí i comencem a veure les seves conseqüències. Cal que hi hagi un acord mundial, però cal que Catalunya tingui una política clara sobre adaptació i mitigació dels gasos d’efecte hivernacle.
Adaptació són els mecanismes que ens garantiran que serem capaços d’adaptar-nos a aquests canvis sobrevinguts. Per exemple, se sap que cada vegada mes patirem períodes de gran sequera (com la que vam viure a l’estiu del 2007) Cal, sens dubte, posar-hi remei. El 80% de l’aigua que es consumeix a Catalunya té ús agrari. És bàsic buscar eines de millores respecte el reg dels camps. I això és innovació. Millorar les tècniques de reg gota a gota, la monitorització de la humitat del sòl,… són eines imprescindible per fer recerca i alhora definir els mecanismes per la seva aplicació.

Per altra banda, cal també disminuir de manera immediata les emissions de CO2 a l’atmosfera, que són els responsables d’aquest canvi climàtic. Ens trobem davant un paradigma de complicada resolució, però alhora d’urgent solució. El 80 % de l’activitat mundial depèn dels combustibles fòssils. La crema d’aquests combustibles és el gran responsable dels gasos d’efecte hivernacle. I alhora els científics estan alertant que les grans reserves del món s’estan esgotant. Aquí sí que la recerca i la innovació són bàsiques per buscar fonts d’energia per seguir funcionant, però alhora per ser sostenibles.

Ha arribat el moment que els humans posem fre a la manera de funcionar, al model de creixement econòmic que es basa en creixement versus creixement. Un sistema econòmic, el capitalista, que es basa en créixer en base a un recursos del món que no són renovables. És evident que aquesta situació no porta a altre lloc que a un col·lapse del sistema. Ens trobem davant aquest gran repte i estem fent tard.

La innovació és bàsica per buscar aquestes solucions. Seguir fent recerca amb energies renovables amb una doble vessant: cada vegada més eficients i alhora cada vegada més sostenibles. I, com sempre, cal fer també bones polítiques. Un exemple seria definir el model de gestió d’aquests projectes. Fins ara basats en els beneficis de grans multinacionals del sector energètic, en comptes de crear models basats en gestió cooperativa compartida.

Per tant, la innovació i el medi ambient estan íntimament lligats. Però també cal evidenciar que no és la única solució que en traurà dels greus problemes que hem creat. Cal intercalar la innovació i la nova tecnologia amb polítiques diferents, coherents i de justícia ecològica.

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑